De mi a mi, quin llarg viatge!

garriga1garriga2 garriga3

El vaig conèixer fa uns anys a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Va venir a classe de poesia i va estar parlant amb nosaltres sobre versos i vida. Ens va fer un regal: “Del mar als sorrals”, un llibre preciós de pintures de Pere Camps i poemes seus. Em va dedicar el seu poemari “Ombres” amb aquestes paraules: “Per a la Rosa lluny encara de les ombres”. Des d’aleshores sóc una de les seves admiradores incondicionals.

Francesc Garriga ha mort aquesta setmana, als 82 anys, quan estava a punt de publicar el seu tretzè poemari. L’endemà, els diaris en publicaven l’esquela, on apareixien aquests versos inèdits:

no hi hem pogut fer res
irreverents, les hores
ens han passat per sobre.
(poema inèdit)

Poemes curts, despullats, punyents… Una mirada lúcida i amarga sobre la vida, el pas del temps, la solitud, la vellesa, el record, la incomunicació…. -si més no en aquesta darrera etapa- amb malenconia, tristor, dolor, cansament … i el llenguatge, les paraules, el silenci, sempre objecte de reflexió.

pensar-te és retrobar-te,
segueixo mil camins
que em dicta l’enyorança
i em perdo cor endins

Del poemari  Els colors de la nit. 1990

*

Sovint, en dies grisos, s’escapen cor i mans
per a burxar en les restes d’una vida
que han enrunat paraules
mal dites o mig dites.

I és hora
d’un sil·labari nou,
potser d’un nou silenci,
que ofegui al gorg d’un temps madur
les albes que envelliren
de cop, sense indulgència.

Perquè ens comença a tremolar la veu
en totes les mentides.

Del poemari Ombres. 2000

*

Només el temps,
Ni seny ni cor:
el temps.

L’ allarguen les paraules.
L’ escurça el goig
prop del no-gaire.

Només el temps,
camí de llum i d’ombres,
al clos madur de vinyes i de blats.

Potser ja som prou rics.

Del poemari Ombres. 2000

*

De mi a mi
quin llarg viatge!

que inútil sense tu,
sense un nosaltres.

recull la llum si encara és clar.

Del poemari Tornar és lluny. 2013

*

del seu desig de solitud
n’havia fet un viure
i esperava miracles
a cada punta de carrer.

de sobte s’adonà
que s’havia fet vell
i que ja no calia
cap espera.

desitjà un bon company
més ja era tard.

poema recitat per Marc Romera en un homenatge a Garriga a l’Ateneu Barcelonès; no sé de quin poemari és.

 

Més informació:

I alguns vídeos:

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s