goig

Goig d’un matí de primavera-quasi-estiu. Aire de vida a la cara tot i la tristesa per les absències i el desconcert per la nova vida que m’arriba. Diumenge, enmig de l’efervescència del clam col·lectiu, una desconeguda em va parlar de llum i de perdonar i, tot i el surrealisme del moment, he pensat que sí, que vull viure amb el cor de bat a bat, sense por de les ferides que netejaré i curaré amb tot l’amor del que sóc capaç.

 

Vinc de tu …

Carme Brustenga Vilardell (1926-2017). Fotografia del 2009.

 

Poema per a la mare

 

D’unes mans de lleixiu

i panallons,

d’uns genolls desgastats,

d’una falda amorosa,

d’una paciència

que a vegades esclata,

d’una vergonya

desmesurada,

d’un cabdell d’inseguretats

i de dubtes,

d’un somriure obert,

d’un gest esquerp

que et protegeix,

d’una taula parada

amb delit,

d’una veu que canta

i calla tantes coses,..

 

Vinc de tu

i d’una llarga renglera

de dones

 

rosa d’ibur

viure és confiar…

trust.. de Virginia (Ginny) Sanderson: imatge a Flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/8Bqr4Y

viure és confiar.

abraço mil i un reptes

que m’ofereix l’atzar

 i avanço cor enllà

rosa d’ibur

Participació al Tot Poesia 2015 que se celebra dins de la Setmana Nacional de Poesia de Sant Cugat.

“Enguany, la proposta de Tot Po-e-si-@ és difondre l’obra de dos poetes recentment desapareguts, Montserrat Abelló i Francesc Garriga, i molt vinculats a la nostra ciutat i al Festival de poesia, del qual van ser Poetes d’Honor el 2006 i el 2012 respectivament, així com recollir les vostres creacions poètiques inspirades en la seva obra.”

El meu poema s’inspira en l’estructura d’un poema de Francesc Garriga:

pensar-te és retrobar-te.

segueixo mil camins

que em dicta l’enyorança

i em perdo cor endins

 

De Els colors de la nit

Francesc Garriga

Columna, 1990

a la intempèrie

 

Onada blava,

l’amor em porta

meridiana enllà,

intimitat aquosa,

complicitat amb esquerdes,

vaivé de frustració,

baixada subterrània,

et perdo

i ho perdo tot,

vaig enlloc,

en diagonal,

demano ajuda,

m’aturo,

estació d’arribada,

estació de sortida,

abandonada,

llampec que esquinça,

tristesa a raig,

decepció plena,

esperar,

esperar-te,

esperar ser lliure,

a dalt, al carrer,

a la intempèrie,

a la falda de la muntanya,

rosa d’ibur

dies de poesia

Poesia

Una altra mirada.

 Garbell de paraules.

 Pouar-ne la música,

la llum i el perfum.

 Deixar-ne fer el tast.

rosa d’ibur

La Unesco va declarar el dia 21 de març, Dia Mundial de la Poesia, per celebrar-ho, la Institució de les Lletres Catalanes -amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades-, celebra una gran festa de la paraula i les lletres i fomenta tot un seguit d’iniciatives, presencials i/o a través de la xarxa, arreu dels territoris de parla catalana. Es fa la tria d’un autor/a a qui se li encarrega un poema que és traduït a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial (amb celebració d’Alacant a L’Alguer, i de la Franja a Puigcerdà).

Més informació

jo, matoll ressec…

Jo, matoll ressec,

a mercè de sol

i sequeres,

xuclo avarament

les gotes de rosada

de l’àlba

mentre obro camins

a la pluja,

a les vetes subterrànies,

a la deu de l’ànima…

 

Al fons, la muntanya blava.

 

rosa d’ibur

 

Exercici d’identificació amb un element d’un somni en el marc del taller de somnis de Muriel Chazalon.

Nit de Sant Joan

Aquella nit d’estiu,

a prop del mar,

voltats de màgia

foc i revolta

 

cremàrem pors

desfèrem ires

i dolors, junts

i sols alhora,

 

i un llamp d’amor

creuà la nit

profunda

 

i a l’àlba blanca

un altre món tornà

a ser possible

 

Petits grans viatges

La mar bella
es desensonya
aquest matí
i s’engalana
per al bon temps,

el petit bosc d’ibur
ja es vesteix de roselles
i ginesta,

arrels,

les entranyes
de l’antiga Xina
s’acosten al Mediterrani,
dels mites a la raó,

retorn,

udols de llobes
al cor del Montseny…

Petits grans viatges
que em distreuen
dels versos

Funàmbuls

poema: rosa d’ibur

fotografia i muntatge: Edu Barbero

Paraula d’Espriu

Claror

Al cor d’un món sense futur *
busco paraules
que em donin claror
més enllà d’aquest jo,
d’aquest nosaltres,
que naufraguen
ara i adés
en terres estranyes,
orfes de seny
i de rauxa,
somiant quimeres
encara
i topant contra el mur
una vegada
i una altra…

busco paraules…

* (Cita): Salvador Espriu. «XLIII». A: LA PELL DE BRAU

Aquest poema meu ha estat publicat a “Paraula d’Espriu”, recull que aplega els poemes, les proses i les il·lustracions seleccionats en la convocatòria literària, artística i solidària “Paraula d’Espriu”, organitzada per l’Associació de Relataires en Català com homenatge a l’escriptor Salvador Espriu en el centenari del seu naixement.

.Més informació al blog “Paraula d’Espriu”