Arxiu d'etiquetes: Arran de font

la deu de contes i poemes … i música

“Com una font, a voltes, la paraula diu els secrets del món”.

Joan Vinyoli

Nit d’estiu-quasi tardor. Enmig del bosc, una clariana arrancada de la malesa mostra el que era la font de Sant Muç (Rubí). Ja no hi raja aigua però fa uns anys acull “Arran de Font”, una trobada literària i musical per celebrar la recuperació de l’espai i per reivindicar espais naturals oblidats de la nostra ciutat. És una iniciativa de Rubí d’Arrel i Òmnium Cultural de Rubí i hi col·laboren el CRAC, el Centre Excursionista de Rubí, el Servei Local de Català i la masoveria de Sant Muç.

DSC_0004

DSC_0001 (1)

DSC_0002

arran de font 2015

La part musical,  a càrrec del grup de folk “Carajillo d’Anís”, ens encomana alegria i vitalitat i ens fa aixecar de la cadira o de terra. Més tard, Roger Margarit, amb la seva ironia delicada i la seva tendresa, ens regala cançons del primer disc i ens avança temes del segon que és a punt de sortir.

A la part literària, “La deu dels contes i poemes”, una selecció de textos feta per Montse Marcet i enllaçada per  Roser Tutusaus sobre les fonts, l’aigua, la natura, la vida …

Tot calla, tot es resisteix;

cada vegada es fa més i més ampla

la solitud al meu entorn.

Hi ha una font viva que no para

mai de rajar: l’escolto

de nit al cor de cada cosa”

Joan Vinyoli

Versos de Joan Vinyoli es van intercalant amb els contes I doncs, Pinot? de Rafel Simó, Wangari i els arbres de la pau de Jeanette Winter, La lluna d’en Joan de Carme Solé Vendrell,  L’home d’aigua d’Ovo Rosati i Gabriel Pacheco i Quan plou de nit de Marta Balaguer.

Llegeixen els textos Montse Bartroli, Mariona Checa, Montse Fraguas, Manu Fuster, Montse Marcet, Àngel Miguel Castejón, Eduard Puigventós, Rosa Pujol, Fran Rueda i Roser Tutusaus.

“Podem concloure la vetllada d’avui amb uns quants desitjos, amb un propòsit: tan de bo que malgrat la pols i la sequera; malgrat els esbarzers i les plantes punxants; malgrat les deixalles i les aigües entollades, arribés un dia que a Sant Muç, els arbres procuressin la felicitat els uns dels altes -com fan el pi Pinot i els tres plançons-; que la terra ben menada fos una font de riquesa humana –com la de la Wangari-; que la salut l’obtinguéssim del que collim i mengem –ens il·lumina el camí en Joan amb la seva Lluna-; que l’Home d’Aigua ragés pel broc d’aquesta font; que tots els animals retornessin a una terra generosa i protectora com amorosits pel cor de la Victòria, que la font tornés a ser el racó ombrívol confident dels amors. Això, en resum, fóra un acte de regeneració i creació… potser sí que un dia tot això renaixerà de les cendres de què ens parla Vinyoli. No perdem l’esperança!”

I tot això regat pels mojitos que la Mercè i el Ricard  preparen arran de font.
Més informació:
Anuncis

Aigua llegida arran de font

DSC_0279DSC_0280(1)

“Ara nosaltres som aquí, a l’Arran de Font. Què hi fem? Què ens mou? Potser un sentiment de recuperació del que ha estat? La necessitat de sentir, d’imaginar les aigües de les fonts d’antany? Potser de sentir damunt la pell l’ombra d’una vegetació ubèrrima que ara ens escasseja? Cerquem en el passat. Recuperem llegendes. Volem conservar el patrimoni. […]”

Aquest text de Roser Tutusaus escrit per a l’Arran de Font d’aquest any ens situa a l’origen d’aquesta proposta que entitats com Rubí d’Arrel i Omnium Cultural de Rubí han organitzat per tercera vegada a la font de Sant Muç, recuperada i mantinguda per la ciutadania amb el desig de potenciar-la com a espai natural, cultural i social propi.

La Roser Tutusaus ha elaborat Aigua llegida, un text amb l’aigua com a eix central, a partir d’Aigües Encantades de Joan Puig i Ferrater, El Rubí de fa cinquanta, seixanta anys de Josep Sapés i Esmendia, refranys populars i un text propi que presenta, reflexiona i enllaça els diversos materials. Els lectors d’Aigua llegida han estat: Xavier Serrat, Montserrat Comellas, Jordi Muntan, Maite Fabrés, Eduard Puigventós, Mireia Ribera, Rosa Pujol i Roser Tutusaus.

Una nit especial -amb el caliu de la gent, la literatura i la música-, recuperant espais i records i saviesa popular:

“Aigua matinera, vesprada riallera”

“Aigua de font, la millor del món”

“Aigua a l’agost, safrà mel i millor most”

“Aigua al migdia, aigua tot el dia”

“Aigua bruta, no fa espill”

Més informació