Arxiu d'etiquetes: Joan Brossa

versos a Fabra

Resultat d'imatges de mestre fabra cadafalch

 

 

Audaç, vident, ànima dreta,
feina neta,
en un país que renaixia
tot fent via,
emprengué sol la gran comesa
mal compresa,
i a un desmanec, ja vell de segles
dona regles;
i sempre ho féu amb un somriure
d’home lliure
que el lliure albir d’altri respecta,
circumspecte.

 

Sent enginyer d’enginy flexible,
molt sensible,
un pont bastí per la cultura:
llengua pura.
Perquè sabia de convèncer
pogué vèncer,
dictador amb seny i sense sabre,
mestre Fabra.
              
Pere Quart a “Jaculatòries del Centenari” en homenatge a Pompeu Fabra
Serra d’Or. 1968

 

*

ENTREACTE

Homenatge a Pompeu Fabra

Els mots corren a canviar-se
de vestit. Baixen els telons, i les bambolines
vénen de nou damunt els bastidors.
Els subjectes, els verbs i els adverbis,
ja vestits d’altra manera, tornen
a escena. Resta un grup
d’adjectius mirant pel
forat del teló.

El poema següent ara començarà.

Joan Brossa

*

EL MEU POBLE I JO

A la memòria de Pompeu Fabra,
Mestre de tots.

Bevíem a glops

aspres vins de burla

el meu poble i jo.

Escoltàvem forts

arguments del sabre

el meu poble i jo.

Una tal lliçó

hem hagut d’entendre

el meu poble i jo.

La mateixa sort

ens uní per sempre:

el meu poble i jo.

Senyor, servidor?

Som indestriables

el meu poble i jo.

Tenim la raó

contra bords i lladres

el meu poble i jo.

Salvàvem els mots

de la nostra llengua

el meu poble i jo.

A baixar graons

de dol apreníem

el meu poble i jo.

Davallats al pou,

esguardem enlaire

el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos

en encesa espera,

el meu poble i jo.

Salvador Espriu

 

*

El 2018 és l’Any Fabra en homenatge al nostre lingüista més important que va néixer fa 150 anys i que va publicar la Gramàtica Catalana fa 100 anys. Diu Josep Pla al seu Homenots dedicat a Fabra:

“Què és el que pretengué Fabra amb la seva activitat? Ell mateix ens ho digué en un text molt conegut:”L’ideal que perseguim no és la resurrecció d’una llengua medieval, sinó formar la llengua moderna que fóra sortida de la nostra llengua antiga sense els llargs segles de decadència literària i de supeditació a una llengua forastera”. […] Les condicions personals de Fabra, la seva intel·ligència aguda, ponderada i cauta, tingueren una decisiva influència en la seva obra de fixació de la llengua i en el triomf que obtingué aconseguint per a la seva reforma l’adhesió general i voluntària de les diverses gents de la comunitat”

A Catalunya ja s’han fet més de 700 activitats. A Rubí, el Servei de Català ha fet una conferència a càrrec de Jordi Manent, l’Aula d’Extensió Universitària en farà una altra el 13 de desembre i hem pogut veure a la biblioteca l’exposició itinerant “Pompeu Fabra: una llengua completa”. I aquesta setmana a Terrassa: “Mestre Fabra” un espectacle deliciós escrit per Pep Pla, interpretat per Rosa Cadafalch i organitzat pel CNL de Terrassa i Rubí.

Fonts:

 

“Cap vent no podrà mai desarrelar-me”

Em vull fer ressò del recull poètic que ha donat a conèixer la Fundació Joan Brossa amb el títol Joan Brossa: poeta de la nostra terra, en el qual ha aplegat els poemes més compromesos amb la terra i el seu dret a la llibertat, sumant-se als actes del tricentenari.

brossa-noticia

 

Joan Brossa: escolteu aquest silenci

joan brossa escolteu

En un espai magnífic, el Celler de Rubí restaurat, “Joan Brossa: escolteu aquest silenci”: una petita però completa mostra de l’obra de Joan Brossa (1919-1998). Concebuda inicialment per a La Seca Espai Brossa ha calgut adaptar-la a un espai que no té les parets ni planes ni blanques però que dins les seves corbes de totxo massís, quasi centenari, també vol acollir el treball d’aquest creador integral i inconformista.

Glòria Bordons -màxima especialista en l’obra del poeta i directora de la Fundació Brossa- fa una presentació apassionada i didàctica de l’exposició i dels diferents vessants artístics que, travessant totes les fronteres, va cultivar Brossa: poesia escrita, poesia visual, poemes-objecte, llibres de bibliòfil, instal·lació, acció poètica, teatre, cinema…

Les paraules del poeta, a través de la veu de Núria Candela -deïdora de poemes tal i com la definia Joan Brossa- clouen la inauguració d’aquesta exposició i ens fan sintonitzar amb el joc, la sornegueria, la màgia, la radicalitat, la reflexió… de Brossa. Al darrere seu la inquietant instal·lació “El planeta de la virtut”a la paret d’una de les tines.

 

DSC_0118

De la poesia visual, vull destacar aquestes tres peces que continuen sent d’actualitat:

  • volem viure plenament en català
  • llibres lliures
  • USA/Nicaragua

 

DSC_0119

De la poesia escrita, el seu ENTREACTE:

Els mots corren a canviar-se
de vestit. Baixen els telons, i les bambolines
vénen de nou damunt els bastidors.
Els subjectes, els verbs i els adverbis,
ja vestits d’altra manera, tornen
a escena. Resta un grup
d’adjectius mirant pel
forat del teló.

El poema següent ara començarà.