"Que bonic morir a Dénia
jove, sota la força ardent del sol
tranquil en el blau intens del mar
i el reclam permanent dels turons de ferro.
Dénia, on la terra és roja com el rovell
i els pujols són del color de la cendra.
Oh, podrir-se en el sòl aspre
i fondre’s en el foc omnipotent
d’aquest déu blanc i jove i ardent, l’incandescent déu solar
per trobar una sobtada resurrecció
en el càlid raïm nascut de la terra i la llum
que les dones joves i els nens trepitgen
convertint-lo en un most que farà fluir per a generacions futures
un vi ple de terra
de sol"
John Dos Passos 1916
traducció meva a partir de la versió castellana i de l'anglesa
*
Una passejada per Dénia i els seus voltants m’ha fet descobrir aquest poema de John Dos Passos que hi va ser a principis del segle XX i se’n va enamorar. Petjades d’Ausiàs March, de Vicent Andrés Estellés, d’Ovidi Montllor… per aquests pobles i ciutats, de turons i penyals, de marjals, de riuraus i castells, de ports i pescadors, de torres i molins, de caps i de fars…
Vam passar pel Cap de Sant Antoni, Xàbia, Cap de la Nau, Moraira, Teulada, Benissa, Parc Natural de Pego-Oliva (marjal), els molins de la Plana, la Torre del Gerro, Gandia i a Dénia vam recórrer el poble, el castell, el passeig marítim, el Palau de Mar, el Riurau, els Magazinos, l’ermita del Pare Pere… i vam collir i comprar taronges en un singular paradís a prop de l’autopista
rosa d'ibur: versos i vida 