Totes les entrades de rosa d'ibur

visitants inesperats

3501231001_e5ccda833d_b
“Hostel” de Roberta: imatge a flickr amb llicència creative commons https://www.flickr.com/photos/yuk1k0/3501231001/

 

La casa d’hostes

L’ésser humà és una casa d’hostes.

Cada matí una nova arribada.

 

Una alegria, una tristesa, una maldat,

una certa consciència momentània arriba

com un visitant inesperat.

 

Dóna’ls la benvinguda i rep-los a tots!

Fins i tot si fossin una multitud de laments,

que buiden casa teva amb violència

Fins i tot així, tracta a cada hoste amb honor

pot estar creant-te l’espai

per a un nou delit.

 

Al pensament obscur, a la vergonya, a la malícia,

rep-los a la porta rient

i convida’ls a entrar.

 

Sigues agraït amb qui sigui que vingui

perquè cada un ha estat enviat

com un guia del més enllà.

 

Rumi [poeta sufí s. XIII]

traducció a partir d’una versió castellana i una anglesa (vegeu les fonts)

 

*

En aquests versos de fa més de set segles, aquest poeta tan singular parla de la vida emocional i del trasbals que comporta per a l’ésser humà. I de com afrontar-la perquè sigui una experiència enriquidora. I, en definitiva, de la importància de saber mirar la realitat des d’un altre punt de vista.

*

Fonts:

“La casa de huéspedes, poema de Rumi” al blog Sloyu mindfulness

“The guest house: a poema by Rumi” al blog Soulful arogya

Anuncis

Rosa

455788886_9f263acaa4_o
“Rosa Park” de Charles LeBlanc: imatge a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/Gh3a5

 

Rosa

 

Com va seure allà,

El temps just en un lloc

equivocat estava lliure

 

Aquell nom adornat

Amb el seus somnis d’un banc

On descansar. El seu pràctic abric.

 

No fer res era fer.

La flama neta de la seva mirada

Esculpida per un flaix de càmera.

 

Com es va aixecar

Quan ells es van inclinar a recuperar

El seu moneder. Aquella cortesia.

 

Rita Dove

traducció lliure

*

Rosa

How she sat there,
the time right inside a place
so wrong it was ready.

That trim name with
its dream of a bench
to rest on. Her sensible coat.

Doing nothing was the doing.
The clean flame of her gaze
carved by a camera flash.

How she stood up
when they bent down to retrieve
her purse. That courtesy

*

En aquests temps en els quals la desobediència civil s’està convertint en una necessitat, he traduït aquest poema de Rita Dove -poeta molt reconeguda i activista americana pels drets civils i el moviment feminista- que ha passat pel Barcelona Poesia-. El poema “Rosa” és un homenatge a Rosa Parks, aquella dona negra que el 1955 va refusar de deixar el seient de la part de davant d’un bus, segons ordenaven les lleis de segregació racial als Estats Units. Aquella acció va ser un detonant per al moviment dels drets civils. Al cap d’un any, i després d’un boicot sostingut als autobusos per part dels negres,  la segregació va desaparèixer del sistema de transport.

 

Fonts:

“Rosa” de Rita Dove al Blue Ridge Journal

“Poemes contra l’opressió al Palau de la Música” a l’Ara Llegim

 

for me formidable

Una mica de música per les ferides de l’ànima, com fan els personatges de “El temps que estiguem junts” de Pablo Messiez i la Kompanyia Lliure, al Teatre Lliure. Una obra estranya, poètica, lúcida, desoladora, excessiva … meravellosa.

3280370122_6bffa7e0d3_z
“Love can make you swing!” de Rushing Mania: imatge a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/5ZSKKy

For Me, Formidable – Charles Aznavour lyrics

You are the one for me
For me, for me, formidable
You are my love very
Very, very, véritable
Et je voudrais pouvoir un jour enfin te le dire
Te l’écrire
Dans la langue de ShakespeareMy daisy, daisy
Daisy, désirable
Je suis malheureux
D’avoir si peu de mots
À t’offrir en cadeau

Darling I love you, love you
Darling I want you
Et puis c’est à peu près tout
You are the one for me
For me, for me, formidable

You are the one for me
For me, for me, formidable
But how can you see me
See me, see me, si minable
Je ferais mieux d’aller choisir mon vocabulaire
Pour te plaire
Dans la langue de Molière

Toi, tes eyes, ton nose
Tes lips adorables
Tu n’as pas compris
Tant pis
Ne t’en fais pas et
Viens-t’en dans mes bras

Darling I love you, love you
Darling I want you
Et puis le reste on s’en fout
You are the one for me
For me, for me, formidable

Je me demande même
Pourquoi je t’aime
Toi qui te moques de moi et de tout
Avec ton air canaille
Canaille, canaille
How can I love you ?

Fonts:

interrogar les flors

IMG_20190516_110852_977-COLLAGE

INTERROGAR LES FLORS (El Callat, 1956)

Interrogar les flors
ofertes en silenci: calzes, corol·les de secret,
és un destí per a lliurar-hi
tota una vida. Si poguéssim,
fora del riu, insomnes, mantenir
fins a la mort una pregunta,
desmentiríem l’ombra.

Aigües amunt del vell torrent eixut,
cap al tombant d’aigües de roca,
no sents ara el compacte
fluir secret, immòbil, en silenci?

Els crits del verd s’han abaixat,
però el crit del paó satura de riquesa
l’aire del vespre.
Totes aquestes coses una mà
les preserva i empara.

Joan Vinyoli

*

Passejada per Girona en temps de flors. Deixar-se embadalir, malgrat tanta gent, pels racons més singulars i els muntatges florals més suggeridors. I la música que a vegades arriba. I el silenci dels claustres. I el brogit de la nostra avidesa. I el sol que avui ens acompanya. I la plenitud de la primavera que no s’atura malgrat la repressió.

Fonts:

 

un desig de nova vida

IMG_20190421_151738_637-EFFECTS

El maig és un mes molt dolç,
tots els camps treuen florida
i esclata per tot el món
un desig de nova vida.

Miquel Martí i Pol

fragment de “Maig”, poema per a infants del llibre “Per molts anys”, en el qual hi ha un poema per a cada un dels mesos.

Font:

Blog L’aixeta: un doll calidoscòpic

com un sospir

 

Sun Ra 3

Sun Ra 3 de Reckon: imatge a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/t5bvs

 

Vol

El que vaig creure ser

no sóc

El que va ser i és

no és

Quins somnis van ser meus

no sóc

El que va ser i és

no és

La riallada, les llàgrimes,

els anys fugaços

Com pàgines, llegides i passades

no són

desaparegudes com un sospir

o un falciot

en vol sobtat.

Sun Ra

IMG_20190427_180909_013

A la fira Arts Libris d’aquest any, sempre tan estimulant i inspiradora, es va fer pública la primera traducció al castellà de poemes del músic de jazz i poeta Sun Ra, per part de l’artista mexicana Mariana Castillo Deball en la col·lecció de llibres d’artista AL: “Sun Ra. En algún lado y en ninguno. Poemas.”

Sun Ra (1914-1993), músic de jazz nord-americà (ell deia que venia de Saturn) que va escriure també poesia i assatjos filosòfics i polítics. Interessat per la ciència ficció, els viatges espacials, l’Antic Egipte i teories filosòfiques i cabalístiques. Personatge singular, extravagant, lliure, revolucionari, alternatiu … que a través de la música volia portar un missatge còsmic per a un món millor i un ésser humà feliç.

Fonts:

 

I una mica de la seva música:

i el mar dins de la cala

IMG_20190419_131901_921-COLLAGE

L’Empordanet, les seves cales íntimes, el riu quan arriba al mar, el verd dels camps de primavera, els poblets medievals …., un petit univers de mida humana que t’acomboia, t’asserena …. I unes paraules que ens hi acosten:

“L’Empordanet s’ha de veure des del Pedró de Pals i encara millor de la torratxa de la casa del doctor Pi i Figueres –que l’ofereix globalment. El contrast que ofereix des d’aquest lloc –el mar de la platja i les Illes Medes; les muntanyes erosionades del massís del Montgrí, el verd fort, dels arbres de fulla perenne, suros i pins dels contraforts de les Gavarres i la plana de cultiu, amb la botànica de l’últim curs del Ter que li serveix de marc, tot això formant una gran cassola de forma viva, crea un conjunt d’una gran bellesa. Josep Pla. El meu país. OC VIII, 207-208

*

“A la primavera, és clar, se senten moltes més coses que a l’hivern, perquè es produeix un xivarri d’ocells, insectes, batracis i en general de totes les formes vives que entren en el zel. Les herbes, els arbustos i les plantes entren també en el murmuri de la saba de la vida i cruixen.” Josep Pla. “Les hores”. – Destino, 1971

*

Ara tot d’una la tenora
ressona a Pals i contemplem les illes
i sempre dic, mirant la Torre de les Hores:
davant aquestes coses cal plorar.
Passa la tarda sobre els camps d’arròs
de l’Empordà xops d’aigua.

Fragment de Joan Vinyoli, Sunt lacrimae rerum. Vinyoli, Joan. Tot és ara i res, Barcelona: Edicions 62, 1970

*

Sa Tuna

Si pogués, aniria nedant fins a la boia.
Veure la terra des d’allí deu ser com
canviar de món.

Mai no ho he fet.
Conec a penes quatre pams de mi mal
limitats per la malenconia. Vivint-los,
visc, i potser ja en tinc prou.
La boia és un miratge.

Miquel Martí i Pol

Temps d’interluni dins Poesia completa

*

Els aiguamolls 1985

No han destruït aquest recer vivent
que ja de lluny enyoren tantes ales.
Aquí retroba l’aigua nodridora
i els verds amagatalls l’ocell del Nord.
Àlics rosats, amics coll-verds, torneu:
torneu, xic corriol, i fredeluga.
princesa acolorida de l’hivern.
Murs de ciment i ferro han reculat
davant dels nius tots bategant de vida.
Com un somriure clar, repòs d’ocells
cansats del vol, a frec de les onades
i el sol que hi riu, i escates d’or i argent.
Hem aturat la mort, en llarg combat:
una treva signada amb aire i ales.

M. ÀNGELS ANGLADA

*

Vora el mur blanc de calç

esclata la mirada

tota or del llimoner;

resta encara dins l’aire

record del seu perfum

dormint damunt la branca

més alta dels xiprers.

I canten les abelles

dintre dels olivars,

i el mar dins de la cala…

I com un aire antic,

l’amor cada vegada

és enyorança i goig

i desig d’ofrenar-te,

lligada als fruits daurats

la meva vida esparsa.

Rosa Leveroni, Obra poètica completa. A cura d’Abraham Mohino i Balet. Girona, Curbet Edicions, 2010.

*

Fonts:

 

un cel de plom

“Jo vaig sortir del camp però el camp no va sortir mai de mi”. Neus Català

Frase de l’obra de teatre “Neus Català, un cel de plom”, basada en el llibre sobre la vida de la supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück, escrit per Carme Martí, adaptada al teatre per Josep M. Miró, dirigida per Rafel Duran i interpretada per Mercè Arànega.

“Un viatge a través de la memòria. Un homenatge al sacrifici i a la lluita d’una dona compromesa amb la justícia, les llibertats democràtiques i la defensa dels drets humans”

La vam poder veure a Rubí el 8 de novembre del 2015 i ens va commoure profundament. Recordem avui la Neus Català amb motiu de la seva mort i li donem les gràcies per tanta dignitat i tanta força.

Fonts:

amb colors d’aigua

Des de la finestra,

tons càlids

sobre l’asfalt.

sota un cel gris

avui,

que aboco

damunt el blanc,

amb colors d’aigua.

I una invitació

a plasmar-ho

des de tots els sentits:

amb gust de xocolata,

amb tacte tou,

amb olor d’herba…

 

Paisatge exterior,

paisatge interior?

 

rosa d’ibur

 

 

que mai ningú no et marqui pas els passos

39770483543_5a9e53013e_z
“Freedom” de Ian Sane: imatge a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/23Ao8b8

 

L’onada del vuit de març em porta el poema “Lila clar” del llibre “Direm nosaltres” de Roc Casagran:

Que sigui vespre o nit o matinada,

que siguin carrerons sense fanals,

que sigui un descampat de fora vila,

que hi hagi cotxes grisos aparcats,

que tornis d’on et roti perquè ets lliure,

que vagis cap on sigui que tu vas,

que duguis un vestit o una bufanda

i aquell perfum (o no) que t’has triat,

que siguis nena o jove o ja madura,

que tot això no resulti important,

que puguis ‘nar pel món tot fent la teva

i ho puguis fer portant el cap ben alt,

que mai ningú no et marqui pas els passos,

que allò més fosc es torni lila clar.