Sóc els camps de blat

“Camp de blat al Parc de Ca N’Oriol” de Rafel Miró: imatge a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/nV31c8

No et miris la meva tomba amb dol:

aquí no hi sóc, he emprès el vol;

sóc l’alè del vent que se t’endú;

sóc el raig de sol que torna el gra madur;

sóc el fulgor radiant damunt la neu;

sóc la moixa pluja de tardor, tan lleu.

Quan et llevis de matí, a l’albada

em veuràs lluir la gran volta estelada.

Seré el lleuger vol d’ocells en cercle

i l’espurnejant llum d’estels al vespre.

No et miris la meva tomba amb esglai:

no hi dormo, aquí,

no he mort mai.

Mary Elizabeth Frye

*

La mare en el record, encara i sempre.

*

Altres versions en altres llengües:

Ne vous tenez pas devant ma tombe en pleurant.
Je n’y suis pas, je ne dors pas.
Je souffle dans le ciel tel un millier de vents,
Je suis l’éclat du diamant sur la neige,
Je suis la douce pluie d’automne,
Je suis les champs de blé.
Je suis le silence du matin,
Je suis dans la course gracieuse
Des magnifiques oiseaux qui volent,
Je suis l’éclat des étoiles dans la nuit.
Je suis dans chaque fleur qui s’épanouit,
Je suis dans une pièce tranquille.
Je suis dans chaque oiseau qui chante,
Je suis dans chaque belle chose.
Ne vous tenez pas devant ma tombe en pleurant,
Je n’y suis pas. Je vis encore.

***

Do not stand at my grave and weep
I am not there; I do not sleep.
I am a thousand winds that blow,
I am the diamond glints on snow,
I am the sun on ripened grain,
I am the gentle autumn rain.
When you awaken in the morning’s hush
I am the swift uplifting rush
Of quiet birds in circled flight.
I am the soft stars that shine at night.
Do not stand at my grave and cry,
I am not there; I did not die.

Font: Blog ArbreàLettres: poésie

 

a cada pas més solitaris

“Al verres: eso upside down” de Micheo: imatge a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/uC4Le

La casa de les ànimes

amb argila i recança
construïm cases per als morts
i al cel d’estiu busquem la seua presència,
llunyana i blava com l’oblit.
massa silencis ja al voltant del camí
i una aigua que s’estanya trista
al peu dels pollancres,
a cada pas més solitaris.

Anna Montero (València, 1954)
Professora, poeta i traductora de Baudelaire i Maupassant, entre d’altres. Llicenciada en Filologia Romànica. Ha publicat Polsim de lluna(Ed. Víctor Orenga, 1983),Arbres de l’exili(Gregal, 1988),Traç 45(Plaqueta, 1990),La meitat fosca(Edicions Alfons el Magnànim, 1994),Com si tornés d’enlloc(Eumo/Quaderns de Samarcanda, 1999).

Font: Quark Poesia

Com una branca verda

“Spring again” de JFXie a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/bHqLkV

VEU

alces la veu
com una branca verda enmig
del camp desert

*

ELEGIA

Davant de la paret emblanquinada,
els mosquits
fan constel.lacions d’estels daurats pel sol.

Tot l’espai
té una flaire de cants d’ocell.

Jo, al meu balcó,
recordo hores passades
que es mouen enmig de les celles del meu front.

*

VEREMA

l’instant
de la verema

refulgents
gotims d’or
apareguts
quan ja no els esperaves

la seva llum
de sobte
omple
l’estança

*

fresc esguard
camins de neu
blava mar
i blau de lluna

blau esguard
ombra de calç
blau de cel
i groc de pruna

groc esguard
camí de vent
blau de nit
i ombra bruna

bru esguard
pluja d’estels
blau de foc
i cor de lluna

*

PRESENT

damunt la roca roja
percudeix
el cant encès
de la cigala

Albert Ràfols-Casamada

*

He arribat als poemes d’Albert Ràfols-Casamada (1923-2009) a través de la seva obra pictòrica. És un dels artistes catalans contemporanis més significatius i polifacètics amb una llarga trajectòria pictòrica i una extensa i reconeguda obra artística.  Va començar en el terreny de la figuració i va anar evolucionant cap a l’abstracció. La seva carrera literària va ser tardana. El seu primer llibre de poemes és de 1976. L’any 2000, l’editorial Proa va reunir la totalitat de la seva obra poètica en un sol volum: Signe d’aire: obra poètica (1939-1999).

Fonts:

Resistir és el que ens cal

La llei de resistència

No ens hi posem tristos.
Batallem, batallem i batallem.

Joan Sales a Mercè Rodoreda
Barcelona, 21 de juliol de 1963
Cartes completes

Perquè serem més alts,
en aquests temps tan baixos.
Farem de resistir
un art. I artesania.
Resistir és el que ens cal.
No com una obediència,
sinó com una forma
de vida. Resistir.
Sí. Contra la injustícia,
que no tolerarem
perquè no és tolerable,
ni aquí ni enlloc ni en cap
altre àmbit de certesa.
Resistirem moltíssim,
tant, tant que espantarem.
I la por no tindrà
domini. Resistir.
Obeirem els mestres,
honorarem els clàssics,
beneirem els pares,
els avis, els besavis
i tots els que lluitaren
perquè ara resistim.
Resistiu, bones gents.
Batalleu, batalleu.
Com ells i com tants altres.
Vindran més temps obscurs,
però serem més clars.

Jaume C. Pons Alorda

(D’1-O Trenta poetes per la llibertat, Vibop, Calella 2018)

Diumenge 17 de novembre, en el marc de Rauxa: setmana de la poesia de Terrassa,  a “La Rauxa al Damunt” hem gaudit dels versos de Jaume C. Pons Alorda, tot dinant al restaurant “Damunt un cel de fil”. Versos que et fan reflexionar, que et fan somriure, que et sorprenen, que a vegades no entens (no cal entendre’ls els versos per gaudir-ne, diu el poeta), versos que consolen ….. dits amb el tarannà vitalista del poeta. Ha estat un dinar poètic meravellós.

Font:

Escolta la resposta dins del vent

“Blowin’ in the wind” de Sabrina Campagna: imatge a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/67Evis

Escolta-ho en el vent. Bob Dylan
Versió de Els miralls de Dylan: Gerard Quintana i Jordi Batiste

Per quants camins l’home haurà de passar
abans que arribi a ser algú.
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur.
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d’arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren arreu.
Quantes morts més ens caldran, amic meu …
Per saber que mort massa gent

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quants anys podrà una muntanya existir
abans que l’ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de seguir
per guanyar-se la llibertat.
Quantes vegades podrem girar el cap
fingint que no ens n’hem adonat.

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Font: Musixmatch

dins el dolor del món

“like a moth to the flame” de Amancay Blank a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/4aKzMx

Saps entrar dins el dolor

del món de tota la teva ànima,

Com la papallona de nit

llançant-se dins la flama?

*

Sais-tu entrer dans la douleur

du monde de toute ton âme,

Pareil au papillon de nuit

se jetant dans la flamme?

François Cheng
A: “Enfin le royaume”. Gallimard, 2018

 

I ens fa de far, i encén la nit

Poema del si
(primer acte de sobirania plena)

Si ets capaç d’imaginar el futur,
sense retrets, a cada instant,
sabent que això no és cap quimera.
I pots comprometre’t sense odiar
aquells que t’odien tant per ser com ets.

Si no abanderes cap més causa,
que les teves causes quotidianes,
i pots somiar la llibertat
incloent les llibertats de tots els altres.
Si saps que la por són només les teves pors,
i lluites per superar-les cada dia,
i dubtes molt, perquè és dubtant
que pots pensar i et reconeixes,
i et saps conflicte.

Si pots desobeir, com qui vol actuar
contra l’ordre inquisidor de l’obediència,
i et sobreposes a les seves amenaces,
perquè saps que no són més
que la impotència de l’odi,
i hem quedat que tu no odies.

I prens partit, un entre tants,
conscient del valor que té la vida,
perquè és en el viure on rau la sobirania,
i et veus imaginant aquell demà,
i només en fer-ho,
ja es torna una mica més possible.

Si és l’impossible el que ara ens cal,
i ens fa de far, i encén la nit,
i cuidar-nos vol dir acceptar-nos
i estimar-nos, protegir-nos.

Si saps que guanyar vol dir insistir,
fracàs rere fracàs,
que som cicatriu i poble.
I no dubtes que és el somriure
el gest més radical en temps de guerra,
i t’abraces als teus,
que els herois són sempre anònims,
i les bruixes fetilleres,

i la història és tota d’elles,
i mai no ho direm prou,
i gràcies sempre.

Si ens ho podem jugar tot,
a cara o creu, a un cop i prou,
a un tot o res, un dia i prou,
i tot és tot, que és ara o mai,
me’n vinc amb tu, prenc el carrer,
sense dubtar, que som milions,

i aquest meu si, que no és pas cec,
és si que aferra, perquè no afirma,
només qüestiona.

I això ja és molt,
ara que tomba,

que s’allibera.

David Caño

1 d’octubre de 2017

Font: “Proclames de llibertat: David Caño” a Vilaweb 

Quan la injustícia és la llei, la desobediència civil és un dret

“Sota un govern que empresona injustament, el veritable lloc per a un home just és la presó”. Henry David Thoreau.

A: “Ho tornarem a fer”. Jordi Cuixart. Ara, 2019

“Quan t’han pres la llibertat fruit d’una injustícia, què et queda? Et queda la possibilitat d’obeir la pròpia consciència i no caure en la resignació ni en la frustració. Ni com a persona ni com a poble. En Jordi Cuixart, ha decidit transformar la tristesa i la grisor d’una cel·la en el millor altaveu de la lluita compartida per l’autodeterminació i els drets humans. Ens convida a no defallir, a protestar… i a la mobilització permanent noviolenta. Perquè quan la injustícia és la llei, la desobediència civil és un dret.”

 

la utilitat de la inutilitat

“Useless” de Rabiem22: imatge a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/ca1GMs

 

“Conec la utilitat de la inutilitat i tinc la riquesa de no voler ser ric”

Joan Brossa

A: Epíleg a La memòria encesa.

Amb motiu de l’Any Brossa, que commemora els 100 anys del naixement del poeta, Núria Candela ens ha apropat a l’artista-poeta-mag a través d’una seixantena de poemes dits d’una manera extraordinària, reflectint el joc del poeta amb les paraules, el seu humor tan peculiar i la seva crítica radical.

Fonts:

Sopars Estellés

 

L’amant de tota la vida

Sabia que vindries, que ja era
l’hora de parar taula dignament,
d’obrir la porta i enramar el vent
amb les paraules de la primavera.

Amor i més amor d’aquell que espera,
amor i més amor d’aquell que sent
la pentecosta de l’amor, l’advent,
i en el vent el gran crit de la bandera.

Tenia a punt, amor, totes les coses
perquè sabia que vindries, ara,
amb un escàndol de sonets i roses.

Amor i més amor i més encara,
i avemaries i vitralls i aloses,
i tots els blats novells de la tarara.

*

Amor i amor quan plou i quan fa sol,
amor quan és de dia o és de nit,
i a la taula i al llit, al primer crit,
i l’oli socarrant-se en el cresol.

L’amor, que és una pena i un consol,
un desembre plujós i abril florit,
atrevit, enardit i decidit,
que tot ho té i ho dóna i tot ho vol.

Plou i plou en finíssimes agulles,
plou i plou en la brossa, en el terrat,
plou i plou en la roba i en les fulles…

D’amor de cap a peus vinc amarat,
d’amor i de furor quan et despulles
vora el llit on t’espere despullat.

Vicent Andrés i Estellés

*

El meu homenatge al poeta, la setmana que se celebren els sopars Estellés, de manera simultània, a Barcelona, Brussel·les, Palma, València i altres ciutats catalanes que s’hi van afegint.  Uns sopars inspirats en els Burns supper (en els quals els escocesos recorden el poeta Robert Burns) combinant poesia i gastronomia en un ambient festiu i popular.

Font:  Mag poesia

 

El pou de les meditacions

una parada en el camí

La vall de l'espiritualitat

Deixeu els prejudicis a la muntanya de la quotidianitat i baixeu a la vall en pau

Shaudin Melgar-Foraster

Benvinguts al meu bloc

Nollegiu

Llibreria al Poblenou

Com volem viure Cómo·queremos·vivir

amb sostenibilitat social, ecològica i econòmica

Cal·ligrama BCN

Serveis culturals

l'Optimista

Perquè ens sobren pessimistes, carallargs i deprimits

blog de les llobes

grup de reflexió al voltant del llibre “Mujeres que corren con los lobos” de Clarissa Pinkola Estés

Sophia Blasco: Coaching personal

Assessorament personal i mil i una receptes per viure bé. La informació que proporciono no pretén substituir la consulta, el diagnòstic ni el tractament d'un professional mèdic qualificat.