interrogar les flors

IMG_20190516_110852_977-COLLAGE

INTERROGAR LES FLORS (El Callat, 1956)

Interrogar les flors
ofertes en silenci: calzes, corol·les de secret,
és un destí per a lliurar-hi
tota una vida. Si poguéssim,
fora del riu, insomnes, mantenir
fins a la mort una pregunta,
desmentiríem l’ombra.

Aigües amunt del vell torrent eixut,
cap al tombant d’aigües de roca,
no sents ara el compacte
fluir secret, immòbil, en silenci?

Els crits del verd s’han abaixat,
però el crit del paó satura de riquesa
l’aire del vespre.
Totes aquestes coses una mà
les preserva i empara.

Joan Vinyoli

*

Passejada per Girona en temps de flors. Deixar-se embadalir, malgrat tanta gent, pels racons més singulars i els muntatges florals més suggeridors. I la música que a vegades arriba. I el silenci dels claustres. I el brogit de la nostra avidesa. I el sol que avui ens acompanya. I la plenitud de la primavera que no s’atura malgrat la repressió.

Fonts:

 

Anuncis

un desig de nova vida

IMG_20190421_151738_637-EFFECTS

El maig és un mes molt dolç,
tots els camps treuen florida
i esclata per tot el món
un desig de nova vida.

Miquel Martí i Pol

fragment de “Maig”, poema per a infants del llibre “Per molts anys”, en el qual hi ha un poema per a cada un dels mesos.

Font:

Blog L’aixeta: un doll calidoscòpic

com un sospir

 

Sun Ra 3

Sun Ra 3 de Reckon: imatge a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/t5bvs

 

Vol

El que vaig creure ser

no sóc

El que va ser i és

no és

Quins somnis van ser meus

no sóc

El que va ser i és

no és

La riallada, les llàgrimes,

els anys fugaços

Com pàgines, llegides i passades

no són

desaparegudes com un sospir

o un falciot

en vol sobtat.

Sun Ra

IMG_20190427_180909_013

A la fira Arts Libris d’aquest any, sempre tan estimulant i inspiradora, es va fer pública la primera traducció al castellà de poemes del músic de jazz i poeta Sun Ra, per part de l’artista mexicana Mariana Castillo Deball en la col·lecció de llibres d’artista AL: “Sun Ra. En algún lado y en ninguno. Poemas.”

Sun Ra (1914-1993), músic de jazz nord-americà (ell deia que venia de Saturn) que va escriure també poesia i assatjos filosòfics i polítics. Interessat per la ciència ficció, els viatges espacials, l’Antic Egipte i teories filosòfiques i cabalístiques. Personatge singular, extravagant, lliure, revolucionari, alternatiu … que a través de la música volia portar un missatge còsmic per a un món millor i un ésser humà feliç.

Fonts:

 

I una mica de la seva música:

i el mar dins de la cala

IMG_20190419_131901_921-COLLAGE

L’Empordanet, les seves cales íntimes, el riu quan arriba al mar, el verd dels camps de primavera, els poblets medievals …., un petit univers de mida humana que t’acomboia, t’asserena …. I unes paraules que ens hi acosten:

“L’Empordanet s’ha de veure des del Pedró de Pals i encara millor de la torratxa de la casa del doctor Pi i Figueres –que l’ofereix globalment. El contrast que ofereix des d’aquest lloc –el mar de la platja i les Illes Medes; les muntanyes erosionades del massís del Montgrí, el verd fort, dels arbres de fulla perenne, suros i pins dels contraforts de les Gavarres i la plana de cultiu, amb la botànica de l’últim curs del Ter que li serveix de marc, tot això formant una gran cassola de forma viva, crea un conjunt d’una gran bellesa. Josep Pla. El meu país. OC VIII, 207-208

*

“A la primavera, és clar, se senten moltes més coses que a l’hivern, perquè es produeix un xivarri d’ocells, insectes, batracis i en general de totes les formes vives que entren en el zel. Les herbes, els arbustos i les plantes entren també en el murmuri de la saba de la vida i cruixen.” Josep Pla. “Les hores”. – Destino, 1971

*

Ara tot d’una la tenora
ressona a Pals i contemplem les illes
i sempre dic, mirant la Torre de les Hores:
davant aquestes coses cal plorar.
Passa la tarda sobre els camps d’arròs
de l’Empordà xops d’aigua.

Fragment de Joan Vinyoli, Sunt lacrimae rerum. Vinyoli, Joan. Tot és ara i res, Barcelona: Edicions 62, 1970

*

Sa Tuna

Si pogués, aniria nedant fins a la boia.
Veure la terra des d’allí deu ser com
canviar de món.

Mai no ho he fet.
Conec a penes quatre pams de mi mal
limitats per la malenconia. Vivint-los,
visc, i potser ja en tinc prou.
La boia és un miratge.

Miquel Martí i Pol

Temps d’interluni dins Poesia completa

*

Els aiguamolls 1985

No han destruït aquest recer vivent
que ja de lluny enyoren tantes ales.
Aquí retroba l’aigua nodridora
i els verds amagatalls l’ocell del Nord.
Àlics rosats, amics coll-verds, torneu:
torneu, xic corriol, i fredeluga.
princesa acolorida de l’hivern.
Murs de ciment i ferro han reculat
davant dels nius tots bategant de vida.
Com un somriure clar, repòs d’ocells
cansats del vol, a frec de les onades
i el sol que hi riu, i escates d’or i argent.
Hem aturat la mort, en llarg combat:
una treva signada amb aire i ales.

M. ÀNGELS ANGLADA

*

Vora el mur blanc de calç

esclata la mirada

tota or del llimoner;

resta encara dins l’aire

record del seu perfum

dormint damunt la branca

més alta dels xiprers.

I canten les abelles

dintre dels olivars,

i el mar dins de la cala…

I com un aire antic,

l’amor cada vegada

és enyorança i goig

i desig d’ofrenar-te,

lligada als fruits daurats

la meva vida esparsa.

Rosa Leveroni, Obra poètica completa. A cura d’Abraham Mohino i Balet. Girona, Curbet Edicions, 2010.

*

Fonts:

 

un cel de plom

“Jo vaig sortir del camp però el camp no va sortir mai de mi”. Neus Català

Frase de l’obra de teatre “Neus Català, un cel de plom”, basada en el llibre sobre la vida de la supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück, escrit per Carme Martí, adaptada al teatre per Josep M. Miró, dirigida per Rafel Duran i interpretada per Mercè Arànega.

“Un viatge a través de la memòria. Un homenatge al sacrifici i a la lluita d’una dona compromesa amb la justícia, les llibertats democràtiques i la defensa dels drets humans”

La vam poder veure a Rubí el 8 de novembre del 2015 i ens va commoure profundament. Recordem avui la Neus Català amb motiu de la seva mort i li donem les gràcies per tanta dignitat i tanta força.

Fonts:

amb colors d’aigua

Des de la finestra,

tons càlids

sobre l’asfalt.

sota un cel gris

avui,

que aboco

damunt el blanc,

amb colors d’aigua.

I una invitació

a plasmar-ho

des de tots els sentits:

amb gust de xocolata,

amb tacte tou,

amb olor d’herba…

 

Paisatge exterior,

paisatge interior?

 

rosa d’ibur

 

 

que mai ningú no et marqui pas els passos

39770483543_5a9e53013e_z
“Freedom” de Ian Sane: imatge a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/23Ao8b8

 

L’onada del vuit de març em porta el poema “Lila clar” del llibre “Direm nosaltres” de Roc Casagran:

Que sigui vespre o nit o matinada,

que siguin carrerons sense fanals,

que sigui un descampat de fora vila,

que hi hagi cotxes grisos aparcats,

que tornis d’on et roti perquè ets lliure,

que vagis cap on sigui que tu vas,

que duguis un vestit o una bufanda

i aquell perfum (o no) que t’has triat,

que siguis nena o jove o ja madura,

que tot això no resulti important,

que puguis ‘nar pel món tot fent la teva

i ho puguis fer portant el cap ben alt,

que mai ningú no et marqui pas els passos,

que allò més fosc es torni lila clar.

 

Ni que només fos …

Fa dos anys que la mare no és amb nosaltres.

Cant de l’enyor

Lluís Llach

Ni que només fos
per veure’t la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d’una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.Ni que només fos
pel suau lliscar d’un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

font: web Viasona

 

Respirar el món

_es_imagenes_9788499_978849975764

Tensho

Carles Duarte

 

I

Respirar el món,

sentir que els dies lentament ens travessen,

intuir la fatiga dels astres,

saber que el temps que hem conegut s’adorm.

II

L’univers no és enllà de nosaltres;

ens construeix,

el construïm,

el nostre cos, com el foc, el transforma.

[…]

IV

Des del vertigen d’aquests dies convulsos

ressorgir, vèncer la por d’abandonar el refugi,

sentir-nos nus, ressò del cor del món,

tornar de nou a imaginar-nos.

[…]

Carles Duarte (Barcelona, 1959-) inclou aquest meravellós poema al final del seu llibre “Alba del vespre”. Format per catorze poemes breus, i escrit després de l’accident nuclear de Fukushima, evoca un nou temps -això és el que vol dir Tensho en japonès- que qüestiona el present i ens obre a una altra relació tant amb la natura com amb els altres éssers.

He vist que després el va publicar com a llibre d’artista, juntament amb pintures de Màrius Brossa (Barcelona 1950-) i ceràmica de Wataru Koike.

Fonts:

no importa la nit

3809265_a95f49c0da_z
“Night star” de Scuddr: imatge a flickr amb llicència creative commons: https://flic.kr/p/kwmZ

 

“No importa la nit. El tros de cel [que veig]

em xiuxiueja sons de tots [vosaltres], i una

estrella diminuta

es debat en el buit, lluny dels plaers,

de les cases, diferent. No en té prou amb ella mateixa,

i necessita totes les seves companyes. Aquí, en la foscor, sols,

estem tranquils i ens sentim senyors del nostre destí”

 

*

 

Non importa la notte. Il quadrato di cielo
mi susurra di tutti i fragori, e una stella minuta
si dibatte nel vuoto, lontano dai cibi,
dalle case, diversa. Non basta a se stessa,
e ha bisogno di troppe compagne. Qui al buio, da solo,
il mio corpo è tranquillo e si sente padrone.

 

Cesare Pavese. Traducció i adaptació d’Oriol Junqueras

 

Aquesta és l’adaptació de la darrera estrofa del poema “Mania de solitudine” de Cesare Pavese que va fer Oriol Junqueras, vicepresident de la Generalitat de Catalunya, des de la presó on està fa quasi un any i mig per organitzar un referèndum d’autodeterminació. Actualment estem patint el judici incomprensible i dolorós a ell i a dotze persones més per aquesta raó.

Amb aquest poema, compartim amb ell i amb tots sentiments de solitud, enyorança i també d’esperança.

 

Fonts:

 

Shaudin Melgar-Foraster

Benvinguts al meu bloc

Nollegiu

Llibreria al Poblenou

Com volem viure Cómo·queremos·vivir

amb sostenibilitat social, ecològica i econòmica

Cal·ligrama BCN

Serveis culturals

l'Optimista

Perquè ens sobren pessimistes, carallargs i deprimits

blog de les llobes

grup de reflexió al voltant del llibre “Mujeres que corren con los lobos” de Clarissa Pinkola Estés

Sophia Blasco: Receptes per Viure Bé!

Assessorament i coaching personal