Arxiu d'etiquetes: Mireia Calafell

color encès de magrana

409078121_3b0d8c0841_z
imatge a flickr de Nicolás Venturelli amb llicència creative commons https://flic.kr/p/C9CF4

Subjuntiu

Que la llum de juliol t’enceti les parpelles
i et voli la mirada enllà de tots els arbres,
que l’olor de la terra en esclatar les flors
t’encengui els narius, t‘obri de ple les venes,
que els llavis de mil boques inquietes de rosada
et facin un vestit color encès de magrana,
i tots els dits del món et toquin l’entrecuix
quan sigui a mi a qui busquis, meva la pell que et trobi.

Mireia Calafell

 

 

Fonts:

Anuncis

I així fins que s’acaba el dia…

KONICA MINOLTA DIGITAL CAMERA
Love worn de Tim Hamilton a Flickr https://flic.kr/p/3cAmr9 amb llicència Creative Commons

MUDA

Lentament –tampoc no hi ha alternativa–, es treu la roba.
Quanta dificultat en els botons de la camisa per uns dits
tremolosos com els seus. I els pantalons, els pantalons
són una prova d’equilibris, de paciència i dignitat,
com dir no puc en aquest ordre. Com dir, com l’ordre.
Quan és nua del tot torna a vestir-se, reprèn el ritual.
I així fins que s’acaba el dia i a ella, els dies, se li acaben.

No acceptarà mai que sols les serps, en fer la muda,
poden desprendre’s d’escates i, alhora, de ferides.

Mireia Calafell

Mireia Calafell, premi Lletra d’Or, amb “Tantes mudes”

Mireia Calafell, polisèmica i polièdrica. Jaume C. Pons Alorda