Atlas d’un món difícil
Adrienne Rich
II
Heus aquí el mapa del nostre país:
Aquí hi ha el Mar de la Indiferència, envidrat de sal
Aquest és el riu embruixat, que flueix del front a l’engonal
amb aigua que no ens atrevim a tastar
Aquest és el desert on planten els míssils com bulbs
Aquest és el graner de granges hipotecades
Aquest és el lloc on va néixer el noi del rock
Aquest és el cementiri dels pobres
que van morir per la democràcia Aquest és el camp de batalla
d’una guerra del segle dinou és un santuari famós
Aquesta és la ciutat marítima del mite i la història quan les flotes de pesca
feren fallida aquí és on es treballava al moll
manipulant troncs de peix congelat la paga per hores i cap benefici(…)
Vaig prometre d’ensenyar-vos un mapa però això és un mural
molt bé doncs que ho sigui això són petites distincions
la qüestió és des d’on ho mirem.
An atlas of the difficult world
Adrienne Rich
II
Here is a map of our country:
Here is the Sea of Indifference, glazed with salt
This is haunted river flowing from brow to groin
We dare not taste its water
This is the desert where missiles are planted like corms
This is the breadbasket of foreclosed farms
This is the birthplace of rockbelly boy
This is the cementery of the poor
Who died for democracy This is a battlefield
From a nineteenth-century war the shrine is famous
This is the sea-town of myth and story when the fishing fleets
Went bankrupt here is where the jobs were on the pier
Processing frozen fihsticks hourly wages and no shares(…)
I promised to show you a map you say but this is a mural
then yes let it be these ares mall distinctions
where do we see it from is the question.
RICH, Adrienne (1994). Atlas d’un món difícil. Poemas 1988-1991. Traducció de Montserrat Abelló. Edicions de la guerra-Denes Editorial. València
*
Encara corpresa per unes imatges de la pel·lícula “Paràsits” en les quals els protagonistes van cap els barris baixos (en tots els sentits), ensopego amb aquest fragment del poema “Atlas d’un món difícil” de la poeta nord-americana Adrienne Rich que ens va apropar Montserrat Abelló a través de les seves traduccions.
A Abelló li interessava d’Adrienne Rich “no només el compromís vital que hi ressonava –amb el moviment dels drets civils, amb l’alliberament de les dones, amb els drets de gais i lesbianes– sinó també l’atenció als detalls de la vida quotidiana, el relleu que donava als relats de vides considerades minúscules, poc significatives, invisibles”
Font:
