Arxiu de la categoria: poesia

Escolta la resposta dins del vent

“Blowin’ in the wind” de Sabrina Campagna: imatge a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/67Evis

Escolta-ho en el vent. Bob Dylan
Versió de Els miralls de Dylan: Gerard Quintana i Jordi Batiste

Per quants camins l’home haurà de passar
abans que arribi a ser algú.
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur.
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d’arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren arreu.
Quantes morts més ens caldran, amic meu …
Per saber que mort massa gent

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quants anys podrà una muntanya existir
abans que l’ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de seguir
per guanyar-se la llibertat.
Quantes vegades podrem girar el cap
fingint que no ens n’hem adonat.

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Font: Musixmatch

dins el dolor del món

“like a moth to the flame” de Amancay Blank a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/4aKzMx

Saps entrar dins el dolor

del món de tota la teva ànima,

Com la papallona de nit

llançant-se dins la flama?

*

Sais-tu entrer dans la douleur

du monde de toute ton âme,

Pareil au papillon de nuit

se jetant dans la flamme?

François Cheng
A: “Enfin le royaume”. Gallimard, 2018

 

I ens fa de far, i encén la nit

Poema del si
(primer acte de sobirania plena)

Si ets capaç d’imaginar el futur,
sense retrets, a cada instant,
sabent que això no és cap quimera.
I pots comprometre’t sense odiar
aquells que t’odien tant per ser com ets.

Si no abanderes cap més causa,
que les teves causes quotidianes,
i pots somiar la llibertat
incloent les llibertats de tots els altres.
Si saps que la por són només les teves pors,
i lluites per superar-les cada dia,
i dubtes molt, perquè és dubtant
que pots pensar i et reconeixes,
i et saps conflicte.

Si pots desobeir, com qui vol actuar
contra l’ordre inquisidor de l’obediència,
i et sobreposes a les seves amenaces,
perquè saps que no són més
que la impotència de l’odi,
i hem quedat que tu no odies.

I prens partit, un entre tants,
conscient del valor que té la vida,
perquè és en el viure on rau la sobirania,
i et veus imaginant aquell demà,
i només en fer-ho,
ja es torna una mica més possible.

Si és l’impossible el que ara ens cal,
i ens fa de far, i encén la nit,
i cuidar-nos vol dir acceptar-nos
i estimar-nos, protegir-nos.

Si saps que guanyar vol dir insistir,
fracàs rere fracàs,
que som cicatriu i poble.
I no dubtes que és el somriure
el gest més radical en temps de guerra,
i t’abraces als teus,
que els herois són sempre anònims,
i les bruixes fetilleres,

i la història és tota d’elles,
i mai no ho direm prou,
i gràcies sempre.

Si ens ho podem jugar tot,
a cara o creu, a un cop i prou,
a un tot o res, un dia i prou,
i tot és tot, que és ara o mai,
me’n vinc amb tu, prenc el carrer,
sense dubtar, que som milions,

i aquest meu si, que no és pas cec,
és si que aferra, perquè no afirma,
només qüestiona.

I això ja és molt,
ara que tomba,

que s’allibera.

David Caño

1 d’octubre de 2017

Font: “Proclames de llibertat: David Caño” a Vilaweb 

la utilitat de la inutilitat

“Useless” de Rabiem22: imatge a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/ca1GMs

 

“Conec la utilitat de la inutilitat i tinc la riquesa de no voler ser ric”

Joan Brossa

A: Epíleg a La memòria encesa.

Amb motiu de l’Any Brossa, que commemora els 100 anys del naixement del poeta, Núria Candela ens ha apropat a l’artista-poeta-mag a través d’una seixantena de poemes dits d’una manera extraordinària, reflectint el joc del poeta amb les paraules, el seu humor tan peculiar i la seva crítica radical.

Fonts:

Sopars Estellés

 

L’amant de tota la vida

Sabia que vindries, que ja era
l’hora de parar taula dignament,
d’obrir la porta i enramar el vent
amb les paraules de la primavera.

Amor i més amor d’aquell que espera,
amor i més amor d’aquell que sent
la pentecosta de l’amor, l’advent,
i en el vent el gran crit de la bandera.

Tenia a punt, amor, totes les coses
perquè sabia que vindries, ara,
amb un escàndol de sonets i roses.

Amor i més amor i més encara,
i avemaries i vitralls i aloses,
i tots els blats novells de la tarara.

*

Amor i amor quan plou i quan fa sol,
amor quan és de dia o és de nit,
i a la taula i al llit, al primer crit,
i l’oli socarrant-se en el cresol.

L’amor, que és una pena i un consol,
un desembre plujós i abril florit,
atrevit, enardit i decidit,
que tot ho té i ho dóna i tot ho vol.

Plou i plou en finíssimes agulles,
plou i plou en la brossa, en el terrat,
plou i plou en la roba i en les fulles…

D’amor de cap a peus vinc amarat,
d’amor i de furor quan et despulles
vora el llit on t’espere despullat.

Vicent Andrés i Estellés

*

El meu homenatge al poeta, la setmana que se celebren els sopars Estellés, de manera simultània, a Barcelona, Brussel·les, Palma, València i altres ciutats catalanes que s’hi van afegint.  Uns sopars inspirats en els Burns supper (en els quals els escocesos recorden el poeta Robert Burns) combinant poesia i gastronomia en un ambient festiu i popular.

Font:  Mag poesia

 

un dia em veureu tornar

“Rainbow” de Shawn Nystrand: imatge a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/8fg8on

Encara que ara sembli
que un oceà separa les nostres platges,
un dia em veureu tornar
sobre un pont d’històries i de contes
que us hauré explicat.
Aleshores, Lluc i Joana, una infinitat d’abraçades
consolarà la llarga absència
i les nostres ànimes, ara ja tan fortes,
no permetran
que cap petitesa els robi mai el somriure.

*

Anche se ora sembra
Che un oceano separi le nostre spiagge
Un giorno mi vedrete ritornare
Su un ponte di racconti e di storie
Che mi avrò spiegato
Allora una infinità di abbracci
Consolerà la lunga assenza/E le nostre anime, ora già così forti
Non permetteranno/ Che nessuna piccolezza ci rubi mai il sorriso’

Oriol Junqueras

A “Estimats Lluc i Joana: contes des de la presó”. Sàpiens, 2018.

*

La setmana del 11 de setembre en la qual hem tornat a sortir per recordar els fets del 1714 en què vam perdre les nostres llibertats i les nostres institucions, i en un context de repressió per exercir els nostres drets, aquest poema que Oriol Junqueras va fer per als seus fills ens recorda que un dia els nostres presos polítics i els nostres exiliats tornaran i nosaltres farem tot el possible perquè així sigui.

les coses senzilles de la vida

Troballes d’estiu a prop de la mediterrània. De què em parlen? El valor de les coses senzilles,  la confiança en la vida, saber reconèixer la bellesa …? Què hi afegiríeu més?

Il faut toujours serrer fort contre soi les choses simples de la vie et ne pas les laisser aller plus loin que l’avenir.

Jean-Claude Dubois.

Cal sempre abraçar les coses senzilles de la vida i no deixar-les anar mes enllà del futur

*

Ce qui arrive
et ce qui
n’arrive pas.

S’il
fallait s’en
soucier,
c’est que nous ne serions
pas vraiment
ivres d’être.

Éric Ferrari

*

El que arriba i el que no arriba. Si calgués preocupar-se’n, és que no seríem pas veritablement ebris de ser.

Passer est le lot le plus simple

Passer

et cependant rendre les armes

à la splendeur

Jean-Marie Barnaud

*

Passar és el lot més simple, passar i malgrat tot rendir-se a l’esplendor

*

Traduccions  pròpies. Si les voleu millorar, estic oberta.

*

Fonts complementàries:

Blog Un coeur qui bat

Blog Arbreàlettres poésie

Blog Souvenirs et impressions littéraires

un món en un gra de sorra

 

16024383810_b6f365906c_z
“Highly Detailed Portion of the Andromeda Galaxy” de Stuart Rankin: imatge a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/qq2a2u

 

“Per veure un món en un gra de sorra, i un paradís en una flor silvestre, sosté l’univers dins la palma de la mà, i l’eternitat en una hora”

William Blake

Traducció de Sebastià Alzamora

Fonts:

començar a estimar-me de veritat

He trobat aquest text (poema?) -atribuït a Charles Chaplin quan va fer 70 anys- anomenat “As I began to love myself” (Quan vaig estimar-me de veritat) que fa reflexionar sobre la manera en què vivim i conté tota una filosofia de vida:

 

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig comprendre que en qualsevol circumstància, jo era al lloc correcte i en el moment precís. I, llavors, vaig poder relaxar-me. Avui sé que això té nom… AUTOESTIMA.

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig poder percebre que la meva angoixa i el meu sofriment emocional, no són sinó senyals que vaig contra les meves pròpies veritats. Avui sé que això és… AUTENTICITAT.

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig deixar de desitjar que la meva vida fos diferent, i vaig començar a veure que tot el que esdevé contribueix al meu creixement. Avui sé que això es diu… MADURESA.

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig començar a comprendre per què és ofensiu tractar de forçar una situació o una persona, només per aconseguir allò que desitjo, tot i saber que no és el moment o que la persona (potser jo mateix) no està preparada. Avui sé que el nom d’això és… RESPECTE.

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig començar a lliurar-me de tot el que no fos saludable: persones i situacions, tot i qualsevol cosa que em empenyés cap avall. Al principi, la meva raó va dir egoisme a aquesta actitud. Avui sé que es diu… AMOR cap a un mateix.

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig deixar de preocupar-me per no tenir temps lliure i vaig desistir de fer grans plans, vaig abandonar els mega-projectes de futur. Avui faig el que trobo correcte, el que m’agrada, quan vull al meu propi ritme. Avui sé, que això és… SIMPLICITAT.

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig desistir de voler tenir sempre la raó i, amb això, vaig errar moltes menys vegades. Així vaig descobrir la… HUMILITAT.

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig desistir de quedar revivint el passat i de preocupar-me pel futur. Ara, em mantinc en el present, que és on la vida esdevé. Avui visc un dia a la vegada. I això es diu… PLENITUD.

Quan em vaig estimar de veritat, vaig comprendre que la meva ment pot turmentar i decebre. Però quan jo la col · loco al servei del meu cor, és una valuosa aliada. I això és… SABER VIURE!

No hem de tenir por de qüestionar. Fins i tot els planetes xoquen i del caos neixen les estrelles

Charles Chaplin

 

Fonts:

color encès de magrana

409078121_3b0d8c0841_z
imatge a flickr de Nicolás Venturelli amb llicència creative commons https://flic.kr/p/C9CF4

Subjuntiu

Que la llum de juliol t’enceti les parpelles
i et voli la mirada enllà de tots els arbres,
que l’olor de la terra en esclatar les flors
t’encengui els narius, t‘obri de ple les venes,
que els llavis de mil boques inquietes de rosada
et facin un vestit color encès de magrana,
i tots els dits del món et toquin l’entrecuix
quan sigui a mi a qui busquis, meva la pell que et trobi.

Mireia Calafell

 

 

Fonts: