Arxiu d'etiquetes: Toni Xuclà

plaents plaers

Aquest any Sant Jordi ens va portar a l'Ateneu de Rubí uns plaents plaers de música, veu i poesia medieval de la mà de Toni Xuclà i Judith Neddermann. 

Diu Toni Xuclà en el seu web "Un directe farcit d’anècdotes de la nostra història protagonitzades pels escriptors, trobadors i cronistes. Cançons sobre textos i poemes de: Jaume II de Mallorca, Amanieu de Sescars, Ramon Vidal de Besalú, Violant de Vilaragut (Reina de Mallorca), Beatriu Comtessa de Dia, Ramon Muntaner, Ramon Llull, Ausiàs March…"
I s'hi pot veure un video amb una mostra de diverses cançons que recomano ferventment.

I
Plaents plaers, tant us amo i us desitjo,
que res no em pot plaure sense vós, ni em plau.

II
Pecat fareu, doncs, si em voleu oir
ja que res més no em plau ni em pot abellir;
que jo fóra afortunat si em deixéssiu aconseguir
que jo us fes la cort abans que una altra em fes goig.

III
Bé em podríeu salvar de morir
sols que us plagués els meus lleials precs retenir,
i mostrar com n'heu pogut gaudir
i si us agradessin que a una altra no agradessin mai

Ramon Vidal de Besalú 

Més informació al web de vesc

Anuncis

Aquesta Pau és Meva.

Em torno a fer ressò d’aquesta meravellosa cançó, basada en poemes d’Espriu, que em va commoure profundament l’any passat quan la vaig descobrir.

Ahir desitjava anar al concert que la Gemma Humet i el Toni Xuclà feien al Born però la salut em va fer una mala passada i no hi vaig poder anar.

Gaudim-la.

l'Optimista

No calen masses paraules per descriure aquesta peça interpretada per Gemma Humet i Toni Xuclà. Guanyadors del Premi Martí Pol d’enguany musicant aquests versos de Salvador Espriu.

Meravellós. 

Versos de Cementiri de Sinera

XXVI
No lluito més. Et deixo
el sepulcre vastíssim
que fou terra dels pares,
somni, sentit. Em moro,
perquè no sé com viure.

A L’ALBA
Jo no sé quina
Freda nit m’allunyava
Del teu silènci.
A l’alba vaig mirar-te
Per última vegada.

SOTA LA PLUJA
Sota la pluja,
arbres, camí, silenci,
vides llunyanes.
Sense recança miro
com el meu pas s’esborra.

XXVIII
Aquesta pau és meva,
I Déu em vetlla.
Dic a l’arrel, al núvol:
“Aquesta pau és meva”

Des del jardí contemplo
Com passen lentes hores
Pels meus ulls enigmàtics,
I Déu em vetlla.

View original post

El meu Espriu

espriu_logoEl meu Espriu és un home seriós i trist que confessa que pateix molt escrivint. Un home auster, rigorós, perfeccionista. Pessimista i vital alhora. Un home de murs blancs i xiprers prop del mar, de clarors i vinyes i camps de blat, un home de silenci, de nits i àlbes. El seu arrelament a la terra em commou. La difícil relació amb l’altre, amb els altres, em ressona profundament. Les seves paraules són justes, belles, punyents…

El meu Espriu és sobretot el poeta, el d’ ”Assaig de Càntic al Temple”, naturalment, i el de “Diversos són els homes i diverses les parles….”,  el de “He mirat aquesta terra…”, el de “….ens mantindrem fidels / per sempre més al servei d’aquest poble” i el de Raimon i, especialment, el de les “Cançons de la roda del temps”:

“Cançó d’albada”:

Desperta, és un nou dia,

la llum

del sol llevant, vell guia

pels quiets camins del fum.

No deixis res

per caminar i mirar fins al ponent.

Car tot, en un moment,

et serà près.

I després de l’Any Espriu, el de Gemma Humet i Toni Xuclà expressat en aquesta meravellosa cançó a partir de diversos poemes d’Espriu: