Arxiu d'etiquetes: Anna Akhmàtova

Anna Akhmàtova

casa-museu d'Anna Akhmàtova (casa Fontanka)Akhmatova

Matí gris i plujós a Sant Petersburg. 53, Liteiny Prospekt. Casa de Fontanka. Una entrada com de carruatges dóna a un jardí silvestre, al fons a l’esquerra la recepció del Museu d’Anna Akhmàtova (1889-1966), poeta russa a la qual m’he apropat aquest any. L’atzar o el desig o ves a saber què m’han portat aquest estiu a la seva ciutat.

Ha estat molt emocionant entrar a la casa on va viure més de vint anys aquesta poeta que va patir dues guerres mundials, la revolució russa, el setge de Leningrad, la repressió estalinista, la prohibició de publicar, l’expulsió de l’associació d’escriptors, l’afusellament del seu primer marit, les detencions del seu fill i del seu tercer marit, la manca de recursos…. i, malgrat tot, ella va continuar escrivint….

Al tercer pis de l’edifici hi ha l’habitatge, a la planta baixa i al segon pis hi ha exposicions relacionades, oficines i un espai dedicat a Joseph Brodsky -que va obtenir el Nobel de Literatura l’any 1987 i que va estar relacionat amb Akhmàtova-. El rebedor amb un penjador, un abric, unes maletes; la cuina amb aquella gran taula, els fogons, l’aigüera; el passadís al final del qual va arreglar una habitació per al seu fill; el despatx de Punin -la seva parella durant uns anys-; el menjador on s’hi havia reunit tanta gent, tant els que convivien en aquella casa, com els intel·lectuals de l’època; l’espai on ella treballava i la seva habitació amb una taula, una butaca, objectes seus en una vitrina, un gran mirall amb fotografies de persones properes, el dibuix amb la seva silueta que li va fer Modigliani a Paris, una pintura dedicada a ella….i, finalment, la vista al jardí del palau de Xeremétev.
Jo anava llegint els textos sobre cada habitació, seia i mirava com per amarar-me de l’atmosfera, de les vivències que guardaven aquelles parets, del desig, de la força, de la vitalitat d’aquella dona…

 

Akhmàtova l'entradala cuina  l'habitació de l'Anna DSC_0659   DSC_0664    DSC_0663la vista al jardí del Palau de Seremetev el menjador

Doncs sota el sostre de la Casa de Fontanka,
on s’hi passeja una llangor vespral
amb el manat de claus i la llanterna-
jo feia crits a un eco que era lluny
i torbava amb rialla inoportuna
el son profund de les coses;
on, testimoni de tota cosa al món,
des del capvespre a l’àlba
mira l’erable antic dins de la cambra
i preveient el nostre trencament
la fosca mà assecada cap a mi
allarga com qui aporta alguna ajuda

fragment de l’epíleg de Poema sense heroi (1940-1962)- Leningrad – Taixkent – Moscou

[…] Dues guerres, generació meva,
van il·lustrar el teu camí terrible.

Taixkent, 23 de març de 1944

Ulls blaus de Leningrad
tres anys només el cel mirant,
mireu-nos a nosaltres des del cel.

1 de gener de 1943

No, no sóc jo, qui pateix és una altra,
tant no ho podria resistir, que tapi
un negre vel allò que ens ha passat,
i que s’emportin els fanals…
Nit.

[…]

Avui tinc molta feina a fer:
a fons he de matar tota memòria,
i fer que l’ànima es torni de pedra,
i aprendre a viure de bell nou.
[…]

Epíleg

I

Ara sé com és que es xuclen els rostres,
com aflora la por entre les parpelles,
com a les galtes traça el sofriment
rígides pàgines cuneïformes,
o com uns rínxols cendrosos i negres
tot d’una es tornen platejats,
i el somrís es marceix en llavis dòcils
i tremola l’esglai en seques rialletes.
I no prego per mi sola,
sinó per tots els que eren allà amb mi,
en l’atroç fred i en la xardor de juliol,
al peu del roig i encegat mur.

fragments de Rèquiem

FRAGMENT

… I em semblava que eren focs
volant amb mi fins a l’aurora,
no en vaig poder saber -de quin color
eren aquells estranys ulls.

Tot tremolava i cantava al voltant,
i no sabia si eres enemic o amic,
si era hivern o bé estiu.

21 de juny de 1959

 

Aquesta versió dels poemes és de la Poesia completa: Anna Akhmàtova /  traducció i edició de Jaume Creus. – Barcelona: Edicions de 1984, 2009

 

 

 

Anuncis

Veus en temps de violència: poesia russa del segle XX

ossip

 

anna

 

 

 

 

marina

boris

 

 

 

 

 

De la mà de Teresa Shaw, poeta i professora de literatura, m’he apropat a quatre poetes russos d’inicis del segle XX que representaren una renovació del llenguatge poètic: Óssip Mandelstam (1891-1938), Anna Akhmàtova (1889-1966), Boris Pasternak (1890-1960) i Marina Tsvetàieva (1892-1941).

Van viure una època difícil, dues guerres i una revolució, i van patir la repressió estalinista tant en la seva obra com en la seva vida. Però malgrat la repressió, l’exili en alguns casos, l’empresonament o fins i tot l’afusellament de familiars molt propers, la precarietat vital, la prohibició de publicar, de traduir, de participar en la vida literària… ells van continuar escrivint i la seva poesia s’ha mantingut viva i ha exercit una gran influència en la poesia contemporània.

En català, he trobat algunes versions des seus poemes:

  • Versions d’Akhmàtova i Tsvetàieva / Maria Mercè Marçal I Monika Zgustova. – Proa, 2004: un llibre deliciós que alterna assaigs sobre la vida i l’època de les poetes amb la traducció del “Poema de la fi” de Tsvetàieva i de “Rèquiem” i altres poemes de Akhmàtova (uns anys abans, Edicions 62 havia publicat dos volums de poesia russa amb traduccions de Marçal i Zgustova)
  • Poesia completa / Anna Akhmàtova; traducció i edició de Jaume Creus. – Edicions de 1984, 2009: la traducció de l’obra completa per primera vegada en català. Encara no m’hi ha pogut posar però és realment llaminer, amb la suggeridora silueta d’Akhmàtova, feta per Modigliani, a la portada.

anna-akhmatova-1911-1(1).jpg!Blog

  • Poemes / Óssip Mandelstam; selecció i traducció d’Helena Vidal. – Barcelona: Quaderns Crema, 2009: amb una introducció fantàstica de l’Helena Vidal i una selecció de poemes.

 

Un petit tast:

Deixa’m anar, Vorónej, torna’m, deixa’m:
qui sap si em perds o si em perdones,
si em deixes caure o m’abandones.
Vorónej orb, Vorónej corb. I reixa…

Óssip Mandelstam – Abril de 1935
traducció de Helena Vidal

*

Privat que m’heu de mars i empenta en terra llarga
i fent recalcar el peu per córrer en camp hostil,
¿que n’heu aconseguit? Poca cosa i covarda :
encar moc els llavis, no m’heu fet emmudir !

Óssip Mandelstam – maig de 1935
traducció d’Helena Vidal

*

Cap cel estrany no em donava aixopluc
Ni em protegien ales forasteres.
Era, llavors, entremig del meu poble
I compartia la seva dissort.

Anna Akhmàtova – 1961
Pòrtic de Rèquiem
Versió de Marçal i Zgustova

*

EL DARRER BRINDIS

Bec per la casa devastada,
pel dolor de la meva vida,
per la solitud en parella
i bec també, brindo, per tu.

Pels llavis falsos que em traïen,
per la fredor mortal als ulls,
perquè el món és aspre i brutal
i perquè Déu no ens ha salvat.

Anna Akhmàtova – 1934
Versió de Marçal i Zgustova

*

EL TEU NOM, UN OCELL A LA MÀ…

El teu nom, un ocell a la mà,
el teu nom, tros de gel a la llengua.
Un sol, únic moviment dels llavis.
El teu nom, amb les seves cinc lletres.
Piloteta atrapada a ple vol,
picarol platejat a la boca.

Quan es llança al llac silent la pedra,
fa un sanglot com qui diu el teu nom.
En el lleu ressonar de peülles,
en la nit, el teu alt nom retruny.
I ens el diu igualment a les temples
el cruixit del gallet que espetega.

El teu nom –però, oh, impossible!-,
el teu nom és com un bes als ulls,
en el fred dolç d’immòbils parpelles,
el teu nom és un bes a la neu.
Glop gelat i celest de la font.
És profund, amb el teu nom, el son.

Marina Tsvetàieva
Traducció de Júlia Ferrer / Ricard San Vicente