Arxiu d'etiquetes: Jaume C. Pons Alorda

Resistir és el que ens cal

La llei de resistència

No ens hi posem tristos.
Batallem, batallem i batallem.

Joan Sales a Mercè Rodoreda
Barcelona, 21 de juliol de 1963
Cartes completes

Perquè serem més alts,
en aquests temps tan baixos.
Farem de resistir
un art. I artesania.
Resistir és el que ens cal.
No com una obediència,
sinó com una forma
de vida. Resistir.
Sí. Contra la injustícia,
que no tolerarem
perquè no és tolerable,
ni aquí ni enlloc ni en cap
altre àmbit de certesa.
Resistirem moltíssim,
tant, tant que espantarem.
I la por no tindrà
domini. Resistir.
Obeirem els mestres,
honorarem els clàssics,
beneirem els pares,
els avis, els besavis
i tots els que lluitaren
perquè ara resistim.
Resistiu, bones gents.
Batalleu, batalleu.
Com ells i com tants altres.
Vindran més temps obscurs,
però serem més clars.

Jaume C. Pons Alorda

(D’1-O Trenta poetes per la llibertat, Vibop, Calella 2018)

Diumenge 17 de novembre, en el marc de Rauxa: setmana de la poesia de Terrassa,  a “La Rauxa al Damunt” hem gaudit dels versos de Jaume C. Pons Alorda, tot dinant al restaurant “Damunt un cel de fil”. Versos que et fan reflexionar, que et fan somriure, que et sorprenen, que a vegades no entens (no cal entendre’ls els versos per gaudir-ne, diu el poeta), versos que consolen ….. dits amb el tarannà vitalista del poeta. Ha estat un dinar poètic meravellós.

Font:

Fulles d’herba

fulles d'herbaAhir vaig anar a la festa del 195è aniversari de Walt Whitman, a la Llibreria Calders de Barcelona, amb motiu de la publicació de “Fulles d’herba”, traduïda al català per Jaume C. Pons Alorda.

L’alegria de viure, la recuperació de la democràcia en el seu vertader sentit, la confiança en la humanitat……d’aquest poeta nord-americà del s. XIX van arribar amb passió i entusiasme de la mà de Jaume C. Pons Alorda.

“Walt Whitman és el poeta del jo i del col·lectiu, de la terra i de la mar, dels oficis i de les llibertats, de la democràcia i de la guerra, de la natura i de la civilització, d’allò sublim i d’allò banal, de l’ànima i del sexe” (fragment de la contracoberta de l’edició catalana publicada per Edicions de 1984)

Va ser un plaer escoltar les paraules del poeta en la veu potent i vital de Pons Alorda i, fins i tot, participar-hi en el poema “Pioners! oh pioners!” i menjar pastís i beure cava i rebre una dedicatòria que acaba dient:

“[…] Whitman i jo som teus per sempre”

whitman i ponsjpg

JO EM CANTO A MI MATEIX

Jo em canto a mi mateix, persona senzilla i independent,

I dic la paraula Democràtic, la paraula En-Masse.

Jo canto la fisiologia de cap a peus,

Ni la fisonomia tota sola ni el cervell tot sol no són dignes de la

Musa, jo dic que la Forma completa és molt més majestuosa,

Jo canto la Dona ben igual que l’Home.

La vida immensa en passió, impuls i força,

Entusiasta, a favor dels actes més sobirans sota les lleis divines,

Jo canto l’Home modern.

*

OH JO, OH VIDA

[…]

Que ets aquí —que existeixen la vida i la identitat,

Que el poderós espectacle continua, i que tu pots contribuir-hi amb un vers.

*

TU, LECTOR

Tu, lector, bategues vida i orgull i amor ben igual que jo,

Per això teus són aquests cants.

*

CANT DE MI MATEIX

21

Jo sóc el poeta del Cos i sóc el poeta de l’Ànima,

Els plaers del cel són dins meu i els dolors de l’infern són dins meu,

Els primers me’ls implanto per fer créixer el meu jo, els segons els

tradueixo a una nova llengua.

[…]

*

PIONERS! OH PIONERS!

[…]

Deixem enrere tot el passat,

Desenboquem en un món més nou i més extraordinari, un món diferent,

Fresc i fort aquest món que ens fem nostre, món de feina i marxa,

Pioners! Oh pioners!

[…]