Arxiu d'etiquetes: Salvador Espriu

versos a Fabra

Resultat d'imatges de mestre fabra cadafalch

 

 

Audaç, vident, ànima dreta,
feina neta,
en un país que renaixia
tot fent via,
emprengué sol la gran comesa
mal compresa,
i a un desmanec, ja vell de segles
dona regles;
i sempre ho féu amb un somriure
d’home lliure
que el lliure albir d’altri respecta,
circumspecte.

 

Sent enginyer d’enginy flexible,
molt sensible,
un pont bastí per la cultura:
llengua pura.
Perquè sabia de convèncer
pogué vèncer,
dictador amb seny i sense sabre,
mestre Fabra.
              
Pere Quart a “Jaculatòries del Centenari” en homenatge a Pompeu Fabra
Serra d’Or. 1968

 

*

ENTREACTE

Homenatge a Pompeu Fabra

Els mots corren a canviar-se
de vestit. Baixen els telons, i les bambolines
vénen de nou damunt els bastidors.
Els subjectes, els verbs i els adverbis,
ja vestits d’altra manera, tornen
a escena. Resta un grup
d’adjectius mirant pel
forat del teló.

El poema següent ara començarà.

Joan Brossa

*

EL MEU POBLE I JO

A la memòria de Pompeu Fabra,
Mestre de tots.

Bevíem a glops

aspres vins de burla

el meu poble i jo.

Escoltàvem forts

arguments del sabre

el meu poble i jo.

Una tal lliçó

hem hagut d’entendre

el meu poble i jo.

La mateixa sort

ens uní per sempre:

el meu poble i jo.

Senyor, servidor?

Som indestriables

el meu poble i jo.

Tenim la raó

contra bords i lladres

el meu poble i jo.

Salvàvem els mots

de la nostra llengua

el meu poble i jo.

A baixar graons

de dol apreníem

el meu poble i jo.

Davallats al pou,

esguardem enlaire

el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos

en encesa espera,

el meu poble i jo.

Salvador Espriu

 

*

El 2018 és l’Any Fabra en homenatge al nostre lingüista més important que va néixer fa 150 anys i que va publicar la Gramàtica Catalana fa 100 anys. Diu Josep Pla al seu Homenots dedicat a Fabra:

“Què és el que pretengué Fabra amb la seva activitat? Ell mateix ens ho digué en un text molt conegut:”L’ideal que perseguim no és la resurrecció d’una llengua medieval, sinó formar la llengua moderna que fóra sortida de la nostra llengua antiga sense els llargs segles de decadència literària i de supeditació a una llengua forastera”. […] Les condicions personals de Fabra, la seva intel·ligència aguda, ponderada i cauta, tingueren una decisiva influència en la seva obra de fixació de la llengua i en el triomf que obtingué aconseguint per a la seva reforma l’adhesió general i voluntària de les diverses gents de la comunitat”

A Catalunya ja s’han fet més de 700 activitats. A Rubí, el Servei de Català ha fet una conferència a càrrec de Jordi Manent, l’Aula d’Extensió Universitària en farà una altra el 13 de desembre i hem pogut veure a la biblioteca l’exposició itinerant “Pompeu Fabra: una llengua completa”. I aquesta setmana a Terrassa: “Mestre Fabra” un espectacle deliciós escrit per Pep Pla, interpretat per Rosa Cadafalch i organitzat pel CNL de Terrassa i Rubí.

Fonts:

 

Anuncis

En encesa espera

2768455634_93eef6c427_z
Imatge de Jef Safi a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/5dD4pG

El meu poble i jo

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

Salvador Espriu

Font: Versos.cat

 

fidels xiprers verdíssims

He estat al cementiri de Sinera, per atzar, aquesta setmana que és el 103è aniversari del naixement de Salvador Espriu. Claror d’un migdia d’estiu. La mar en calma al fons del camí de xiprers. A l’altra banda, la petita església. Escultures modernistes vetllen la pau del jardí de silenci sembrat de ceràmiques inspirades en el Llibre de Sinera. En un racó, l’austera tomba del poeta: un marbre blanc amb el seu nom. Emoció íntima.

DSC_0542 DSC_0543 DSC_0545 DSC_0547 DSC_0548 DSC_0550 DSC_0551 DSC_0553 DSC_0560

 

CEMENTIRI DE SINERA

II

Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre.

IV

Els meus ulls ja no saben
sinó contemplar dies
i sols perduts. Com sento
rodar velles tartanes
pels rials de Sinera!
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius. Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir. I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.

XXV

A la vora del mar. Tenia
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.

Alta proa. Per lliures
camins d’aigua, l’esvelta
barca que jo manava.

Els ulls sabien
tot el repòs i l’ordre
d’una petita pàtria.

Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.

Les roques negres
m’atrauen a naufragi.
Captiu del càntic,
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l’alba?

Ran de la mar tenia
una casa, un lent somni.

XXVI

No lluito més. Et deixo
el sepulcre vastíssim
que fou terra dels pares,
somni, sentit. Em moro,
perquè no sé com viure.


Salvador ESPRIU, Obres completes, 1. Poesia, 2a ed., Edicions 62, Barcelona, 1973.

Poemes extrets de: http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/espriu.htm#Inici de càntic

Més informació: Pàgina de l’autor a la Institució de les Lletres Catalanes

prec de nadal

Scream de Quinn Dombrowski, amb llicència creative commons a Flickr https://flic.kr/p/73fHZK
Scream de Quinn Dombrowski, amb llicència creative commons a Flickr https://flic.kr/p/73fHZK

Mira com vinc per la nit

del meu poble, del món, sense cants

ni ja somnis, ben buides les mans:

et porto sols el meu gran crit.

 

Infant que dorms, no l’has sentit?

Desperta amb mi, guia’m la por

de caminant, aquest dolor

d’uns ulls de cec dintre la nit.

 

Salvador Espriu

El meu Espriu

espriu_logoEl meu Espriu és un home seriós i trist que confessa que pateix molt escrivint. Un home auster, rigorós, perfeccionista. Pessimista i vital alhora. Un home de murs blancs i xiprers prop del mar, de clarors i vinyes i camps de blat, un home de silenci, de nits i àlbes. El seu arrelament a la terra em commou. La difícil relació amb l’altre, amb els altres, em ressona profundament. Les seves paraules són justes, belles, punyents…

El meu Espriu és sobretot el poeta, el d’ ”Assaig de Càntic al Temple”, naturalment, i el de “Diversos són els homes i diverses les parles….”,  el de “He mirat aquesta terra…”, el de “….ens mantindrem fidels / per sempre més al servei d’aquest poble” i el de Raimon i, especialment, el de les “Cançons de la roda del temps”:

“Cançó d’albada”:

Desperta, és un nou dia,

la llum

del sol llevant, vell guia

pels quiets camins del fum.

No deixis res

per caminar i mirar fins al ponent.

Car tot, en un moment,

et serà près.

I després de l’Any Espriu, el de Gemma Humet i Toni Xuclà expressat en aquesta meravellosa cançó a partir de diversos poemes d’Espriu: