Arxiu d'etiquetes: Josep Palau i Fabre

camí de ronda

Aquests dies de descans, he passejat les meves soledats per camins de ronda de l’Empordanet. M’he deixat bressolar pel blau, el sol, el vent, la família… I he descobert aquest poema de Palau i Fabre dedicat a un racó d’un camí de ronda més cap al nord:

Aquest blau –aquest mar–
com un ull tot mirada…

L’hipnòtic blau del mar
dreçant-se nu
per al combat amb Déu
de tu a tu.

El mar té llances amagades
exèrcits preparats
fúria de vents a les entranyes
El mar té soledats
El mar és, sol, en soledats
abruptes com muntanyes
Màgic estol de soledats.

Orgull del mar orgull del sol orgull del vent
orgull de l´orgue prepotent
que sona sol distintament
Orgull de l´home amb el seu dol.

Grifeu, maig del 1967

Josep Palau i Fabre. Quaderns de l’Alquimista. Barcelona: Editorial Pòrtic. Col.lecció Cristalls 7, 1967.

Font: Senderisme en tren

Anuncis

jo em donaria a qui em volgués …

 DSC_0328DSC_0329

Aquest any, a la lectura popular de Sant Jordi que organitza el Servei Local de Català -al costat de les parades de llibres i roses de la plaça de l’església- m’ha tocat llegir el poema “Jo em donaria a qui em volgués” de Josep Palau i Fabre:

JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS

Jo em donaria a qui em volgués

com si ni jo me n’adonés

d’aquest donar-me: com si ho fes

un jo de mi que m’ignorés.

Jo em donaria a qui es donés

a canvi meu per sempre més:

que res de meu no me’n quedés

en el no meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,

per un de sol, prô que besés

i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués

com si ni jo me n’adonés:

com una almoina que se’m fes.

Buscant veus diverses que l’hagin recitat, llegit, cantat …. he trobat aquest meravellós video  en el qual parlen del poeta i  es destaca la versió del poema que va musicar Maria del Mar Bonet. M’ha agradat la interpretació de Carlos Gramaje i, especialment, el saxo que l’acompanya  -Joan Soler Muntaner- que penetra fins el cor.