Arxiu d'etiquetes: Marc Granell

presonera que sóc

“Camille Claudel.- Etudes (1)” de Pierre André LECLERCQ: imatge a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/Eo4BsN

presonera que soc somniar llibertat
és trescar per camins que no tenen retorn
avançar per les ombres per trobar-hi silenci.

_

els meus llavis brunyien l’afany d’estar amb tu
aquells dies i nits quan sempre era diumenge.

_

… creuen que estic malalta
i és el bronze que em parla de motlles o d’imatges
i ningú no m’entén.

_

… l’art és palpar la buidor
de l’espai i omplir-lo tot cercant l’impossible.

_

Bernat Nadal

A “Camille”

 

*

Homenatge a Camille Claudel -fragment-

 

Jo no sóc jo.

Sóc un exèrcit de veus que escalen.

Jo sóc un llamp. Sóc una escletxa.

 

Marc Granell i Rodríguez

 

*

Davant les roses

La quietud que ara contemplo
me l’he feta ben meva
pel guany del sofriment.
El que ara és una plàcida avinguda
vorejada de roses
era un clot d’espines
on vaig deixar-hi carn i sang.
El fruit és el que ara contempleu.

 

Vinyet Panyella

A Suite Camille Claudel

*

Petit homenatge a l’escultora Camille Claudel, després de veure la pel·lícula “Camille Claudel 1915” dirigida el 2013 per Bruno Dumont. Una visió duríssima dels quasi trenta anys que l’escultora, alumna, col·lega i amant d’August Rodin i germana de Paul Claudel, va passar en un manicomi. He quedat commoguda i exhausta de tant sofriment i incomprensió.

*

Fonts:

només un instant

15676817166_35a3dcb1ff_k
“moment” de Patrice-photographiste a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/pTiMz9

 

Prec

 

Calla, cor.

Deixa,

només un instant,

de repetir, incansable,

jo vull, jo vull, jo desitge.

 

Sigues, cor,

nomes

un instant, etern,

llum.

 

Marc Granell

Poemes del caminant

Descobert al facebook d’Anna Tomàs Mayolas