Arxiu d'etiquetes: Pau Casals

el cant dels ocells

Avui em deixo bressolar per aquesta nadala popular catalana que, a través de Pau Casals, ha anat més enllà del seu significat original i ens evoca sentiments de nostàlgia, de pau, de llibertat ……

Homenatge a Pau Casals

Encara que una cerca a la xarxa proporcioni cents de resultats on s’afirma que El cant dels ocells és una obra de Pau Casals, el cert és que es tracta d’una cançó tradicional catalana d’autor desconegut. Per la seva temàtica se l’hauria de considerar una nadala, ja que mostra la joia dels diferents ocells pel naixement del nen Jesús, però el ventall de sentiments que ens evoca avui parteixen de la personal interpretació que en feu Casals.

La relació entre el mestre i aquesta emblemàtica peça s’inicià l’any 1941, després de que la clavecinista Wanda Landowska la descrivís com “la cançó popular més bella del món”. Va ser llavors quan Pau Casals preparà un arranjament per a violoncel que interpretaria per primer cop en un concert benèfic celebrat a Cannes a favor de les víctimes de la Segona Guerra Mundial. A partir d’aquell moment la melangiosa melodia passaria a ser…

View original post 99 more words

Anuncis

el cant dels ocells

 

Pau Casals (1876-1973), un dels millors violoncel·listes del segle XX i home compromès amb la pau, la justícia i la llibertat, va rebre el 1971 la Medalla de la Pau de les Nacions Unides en reconeixement a la seva actitud. El discurs que va fer en agraïment a aquesta distinció ha estat conegut i celebrat per la seva dimensió humana i la reivindicació dels seus origens i del seu país. I la seva interpretació de “El cant dels ocells” ha esdevingut un símbol de pau i llibertat arreu del món.

Darrere el símbol, he visitat la seva casa nadiua a El Vendrell, -una humil vivenda de poble en la qual el seu pare feia classes de música i on el va formar inicialment-  i la Vil·la Museu al passeig marítim de Sant Salvador. El Museu va ser construït el 1910 com una casa d’estiueig i ampliat posteriorment, Casals hi va viure fins el 1939 quan es va veure obligat a exiliar-se i mai més hi va tornar.  El recorregut pels diferents espais fa un recorregut també per la seva vida, la seva música, el seu rebuig a tocar en països on no es respectessin els principis democràtics, les seves manifestacions contra les guerres i l’ús de les armes nuclears i el seu reconeixement internacional.

A la façana de la seva casa nadiua, uns versos de l’oratori El Pessebre, amb música de Pau Casals a partir d’un poema de Joan Alavedra.

  L’ estel esclata

  de llum de plata.

  Blava celístia

  vesteix la nit.

  El dolç ensomni

  dorm la natura

  extasiada

  per l’ infinit.

DSC_0199 DSC_0211DSC_0202 DSC_0203 DSC_0213DSC_0209 DSC_0210   DSC_0222 DSC_0223 DSC_0229 DSC_0232 DSC_0235

Fonts: