Arxiu d'etiquetes: Oriol Junqueras

un dia em veureu tornar

“Rainbow” de Shawn Nystrand: imatge a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/8fg8on

Encara que ara sembli
que un oceà separa les nostres platges,
un dia em veureu tornar
sobre un pont d’històries i de contes
que us hauré explicat.
Aleshores, Lluc i Joana, una infinitat d’abraçades
consolarà la llarga absència
i les nostres ànimes, ara ja tan fortes,
no permetran
que cap petitesa els robi mai el somriure.

*

Anche se ora sembra
Che un oceano separi le nostre spiagge
Un giorno mi vedrete ritornare
Su un ponte di racconti e di storie
Che mi avrò spiegato
Allora una infinità di abbracci
Consolerà la lunga assenza/E le nostre anime, ora già così forti
Non permetteranno/ Che nessuna piccolezza ci rubi mai il sorriso’

Oriol Junqueras

A “Estimats Lluc i Joana: contes des de la presó”. Sàpiens, 2018.

*

La setmana del 11 de setembre en la qual hem tornat a sortir per recordar els fets del 1714 en què vam perdre les nostres llibertats i les nostres institucions, i en un context de repressió per exercir els nostres drets, aquest poema que Oriol Junqueras va fer per als seus fills ens recorda que un dia els nostres presos polítics i els nostres exiliats tornaran i nosaltres farem tot el possible perquè així sigui.

Anuncis

no importa la nit

3809265_a95f49c0da_z
“Night star” de Scuddr: imatge a flickr amb llicència creative commons: https://flic.kr/p/kwmZ

 

“No importa la nit. El tros de cel [que veig]

em xiuxiueja sons de tots [vosaltres], i una

estrella diminuta

es debat en el buit, lluny dels plaers,

de les cases, diferent. No en té prou amb ella mateixa,

i necessita totes les seves companyes. Aquí, en la foscor, sols,

estem tranquils i ens sentim senyors del nostre destí”

 

*

 

Non importa la notte. Il quadrato di cielo
mi susurra di tutti i fragori, e una stella minuta
si dibatte nel vuoto, lontano dai cibi,
dalle case, diversa. Non basta a se stessa,
e ha bisogno di troppe compagne. Qui al buio, da solo,
il mio corpo è tranquillo e si sente padrone.

 

Cesare Pavese. Traducció i adaptació d’Oriol Junqueras

 

Aquesta és l’adaptació de la darrera estrofa del poema “Mania de solitudine” de Cesare Pavese que va fer Oriol Junqueras, vicepresident de la Generalitat de Catalunya, des de la presó on està fa quasi un any i mig per organitzar un referèndum d’autodeterminació. Actualment estem patint el judici incomprensible i dolorós a ell i a dotze persones més per aquesta raó.

Amb aquest poema, compartim amb ell i amb tots sentiments de solitud, enyorança i també d’esperança.

 

Fonts: