la croada dels nens

IMG_20180926_194134_185

 

IMG_20180814_173512_233

 

“La croada dels nens” (Bertolt Brecht, 1939)

L’any trenta-nou a Polònia,

hi va esclatar una guerra,

convertint ciutats i viles

en terra erma.

 

El germà va perdre la germana

la dona, l’home soldat

i entre runes i foc

els pares de molts nens foren morts.

 

No se’n sabia res, de Polònia

ni notícies ni cartes

però una història corria

que a l’est encara és contada.

 

L’explicaven en una ciutat

mentre a fora nevava,

parlava d’uns infants

que erraven en croada.

 

Per camins famèlics

els infants avançaven,

d’altres se’ls unien

de viles bombardejades.

 

De batalles i malsons

volien fugir

per trobar la pau

en algun país.

 

Hi havia un cap

que els va organitzar,

ell no sabia el camí

i això el tenia preocupat.

 

Una nena d’onze anys era

per un nen de quatre la mare,

tot el que podia li donava

menys una terra sense batalla.

 

Un jueu anava amb el grup

amb fines solapes de vellut,

al pa més blanc estava acostumat

però no es donava per vençut.

 

Dirigits per dos germans

entesos en l’art de la guerra,

a una granja van entrar

que la pluja va inundar.

 

Hi havia un nen prim i pàl·lid

que sempre estava trist,

no deixava de patir,

venia d’una ambaixada nazi.

 

En una botiga enfonsada

Un músic va trobar un tambor,

tocar-lo els hauria delatat

no el va fer sonar per por.

 

També portaven un gos

que en trobar-lo anaven a matar,

no es van atrevir

una boca més per compartir.

 

Hi havia també una escola

amb un mestre petit,

la pissarra, un tanc abandonat

la paraula pau hi havia escrit.

 

A la vora d’un riu

va haver-hi un concert

el nen va tocar el tambor

sense por de ser descobert.

 

No hi faltava un gran amor

quinze anys el noi, dotze l’estimada

arrecerats en un clot

la nena els cabells del noi acariciava.

 

L’amor no va aguantar

els freds que vingueren

amb la neu de l’hivern

quines flors poden créixer?

 

Va haver-hi una baralla

amb un grup de nens que es van trobar

i  en veure que era absurda

de seguida la van aturar.

 

Quan més fort era l’enfrontament

que a l’entorn d’una garita lliuraven

uns quants nens no tenien menjar

i no s’alimentaven.

 

En saber-ho els altres

van portar menjar,

sense patates sense pa,

qui pot lluitar?

 

A la llum d’unes espelmes

un judici celebraren

al jutge van condemnar

perquè al reu no va escoltar.

 

Enterraren un infant

un jove amb cabells d’àngel,

dos polonesos, dos alemanys

varen fer el sot en un marge.

 

Allà, protestant, catòlic i nazi

el noi van enterrar

mentre un comunista els recordava

tot el que quedava per sembrar.

 

Tenien esperança i fe

però per viure havien de robar

si algú no els donava

un glop d’aigua, un tros de pa.

 

Ningú no en té la culpa

si no els van alimentar

per cinquanta nens

fa falta molt de pa.

 

Erraven cap al sud

allà on brilla el sol

a les dotze del migdia

en una direcció.

 

Entre matolls i branques de pi

un soldat ferit van trobar

el van cuidar set dies

per si els podia ajudar.

 

Només va dir: a Bilgoraj!

per les febres molt malalt

el vuitè dia va morir

també el van enterrar.

 

La neu tapava els senyals

que orientaven les dreceres

estaven trencats, canviats

a causa de la guerra.

 

Era una estratègia militar

per confondre l’enemic

però, com trobar Bilgoraj

perduts allà al mig?

 

Reunits entorn del cap

mentre mirava l’horitzó

alçant la mà

un camí va assenyalar.

 

Van veure  foc un dia

però no s’hi van acostar,

tres tancs amb gent a dins

que van passar de llarg.

 

Arribaren a una ciutat

i els va agafar la por,

també van passar de llarg

amagats en la foscor.

 

A l’antic sud-oest de Polònia

envoltada de paratges blancs

va desaparèixer sens rastre

la croada dels infants.

 

Si acluco els ulls

els veig caminar

d’una granja a una vila

d’una vila a una ciutat.

 

Damunt d’ells

altres infants veig passar

aguantant el vent i el fred

sense camí, sense llar.

 

Buscant una terra on viure en pau

lluny del foc i dels canons

diferent del seu primer cau

omplint la croada d’il·lusions

 

A la llum del capvespre

ja no són iguals,

altres rostres veig

espanyols, francesos, orientals.

 

Aquell gener a Polònia

van trobar un gos,

prim, amb un cartell

penjat al coll.

 

Havien escrit: “Socors!

estem perduts

seguiu el gos

som cinquanta-cinc menuts.

 

Si no podeu venir

deixeu-lo continuar,

no el mateu

només ell ens pot trobar”.

 

Ho van llegir uns camperols

ho va escriure un infant

ara fa any i mig

que el gos va morir de fam.

(traducció de Jaume Escala)

 

La impressionant exposició “Per què? Carme Solé Vendrell” celebrant els 50 anys de professió d’aquesta artista, em va portar aquest poema de Bertolt Brecht que ella va il·lustrar de forma extraordinària.

I una versió de “La croada dels nens” de la Companyia Elèctrica Dharma, inspirada pel poema de Brecht, segueix també l’èxode d’aquests infants escapant de la segona guerra mundial i de totes les guerres i injustícies.

La croada dels nens
Companyia Elèctrica Dharma 

(a partir d´un poema de Bertolt Brecht)

1
Vetaquí que una vegada
Negres runes, fosca nit
Després d´una cruel batalla
Els fills van perdre els seus pares
I partiren en croada
A buscar algún país
On poder viure per fi tots en pau

Caminaren entre els morts
Entre incendis i enderrocs
Una nena d´onze anys feia
A un de quatre, de mare
En un tanc tot rovellat
Que els servia de pissarra
Van aprendre il·lusionats la paraula pau

Se´ls uniren nens i nenes
I fins i tot un gos famolenc
No gosaren sacrificar-lo
I ara tenen una boca més
Formen un seguici immens
Van buscant aquell país
On poder viure per fi tots en pau

2
Veig les cares
de tants nens:
desposseïts
sacrificats

Del Nord al Sud
De l´Est a l´Oest
La terra
han crucificat

Quina glòria
pot haver-hi
en vessar
Tanta sang
tant de dolor
tant de dolor
tant de dolor
Tant que no es pot dir

CAP IDEA,
CAP BANDERA
NO VAL LA VIDA
D´UN INFANT

3
Tot és fosc
dóna´m la mà
l´hora més fosca
l´alba ens durà

Ja s´acosta
El nou dia
No tinguis por
dóna´m la mà

 

Més informació:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s