El dimecres 26 de setembre, Barcelona, Brussel·les, Palma i València van recordar el poeta Vicent Andrés Estellés celebrant de manera simultània els Sopars Estellés, inspirats en els Burns Supper en els quals els escocesos recorden un dels seus grans poetes.
La música de Pau Alabajos sobre poemes d’Estellés va iniciar la vetllada. Després, connexions -més o menys reixides- amb les altres seus del sopar van acostar-nos arreu dels països catalans i més enllà. Finalment, tothom qui va voler, va recitar Estellés o poemes propis inspirats en ell.
Una trobada literària i gastronòmica molt entranyable al voltant d’un poeta vitalista, apassionat, compromès, sensual, popular …
Els amantsLa carn vol carnAUSIÀS MARCHNO hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Vicent Andrés Estellés, Els amants.A: Llibre de meravelles, València: Eliseu Climent; Tres i Quatre, 1976, 30