Rosa
Com va seure allà,
El temps just en un lloc
equivocat estava lliure
Aquell nom adornat
Amb el seus somnis d’un banc
On descansar. El seu pràctic abric.
No fer res era fer.
La flama neta de la seva mirada
Esculpida per un flaix de càmera.
Com es va aixecar
Quan ells es van inclinar a recuperar
El seu moneder. Aquella cortesia.
Rita Dove
traducció lliure
*
Rosa
How she sat there,
the time right inside a place
so wrong it was ready.
That trim name with
its dream of a bench
to rest on. Her sensible coat.
Doing nothing was the doing.
The clean flame of her gaze
carved by a camera flash.
How she stood up
when they bent down to retrieve
her purse. That courtesy
*
En aquests temps en els quals la desobediència civil s’està convertint en una necessitat, he traduït aquest poema de Rita Dove -poeta molt reconeguda i activista americana pels drets civils i el moviment feminista- que ha passat pel Barcelona Poesia-. El poema “Rosa” és un homenatge a Rosa Parks, aquella dona negra que el 1955 va refusar de deixar el seient de la part de davant d’un bus, segons ordenaven les lleis de segregació racial als Estats Units. Aquella acció va ser un detonant per al moviment dels drets civils. Al cap d’un any, i després d’un boicot sostingut als autobusos per part dels negres, la segregació va desaparèixer del sistema de transport.
Fonts:
“Rosa” de Rita Dove al Blue Ridge Journal
“Poemes contra l’opressió al Palau de la Música” a l’Ara Llegim
