la veritat i la mentida, les dues parts igual d’un tot que se m’amaga. fa sol i plou, les veritats pentinen les mentides quan neixen les paraules i miro com s’escorren els silencis per les esquerdes de la veu, i vaig de nord a sud, d’oest a est sense saber com dir-les. qui vol paraules en un món de sords? Francesc Garriga Barata (Sabadell 1932-Sant Cugat 2015) Ragtime, 2011
*
Les xarxes em recorden que, el 4 de febrer, ha fet 8 anys que va morir Francesc Garriga Barata, poeta del Vallès estimat i valorat tot i que, durant molt temps, no suficientment reconegut, entre altres, per les obres i les col·leccions poètiques de referència. Professionalment va dedicar-se a la docència. Entre la primera i la darrera etapa poètica, va estar molts anys sense publicar.
Influenciat pels poetes místics. D’estil auster, buscant l’essència del poema, reflexiona sobre la vida i la poesia.
Entre els últims títols: Ombres (2000), Temps en blanc (2003), La nit dels peixos (2005), Camins de serp (2009), Ragtime (Premi Cavall Verd 2012) i Tornar és lluny (Premi Carles Riba 2013). Al 2014 va aplegar una selecció pròpia del tots els llibres a Demà no es mai i encara publicà Swing (2015) just en el final de la seva vida. Posteriorment s’aplegà la seva obra poètica completa a Cosmonauta (2017).
Fonts:
rosa d'ibur: versos i vida 