Molt més que un temple, bastiria amb les meues paraules, aspres i humils, una marjada com aquelles que vaig veure un dia a mallorca. les pedres, sàviament organitzades, amb una organització ben sòlida, contribueixen a salvar de l’erosió la terra batuda pels vents marins. M’agradaria, amb una semblant assemblea de pedres, preservar amb els meus mots un idioma, un país, una forma de vida, i que ningú no sapigués mai quin és el meu nom, com tampoc hom no sap el nom de l’autor d’una marjada. Vicent Andrés Estellés. Horacianes, LXX, Les pedres de l'ànfora, Obra completa, 1974 *
El mes de setembre és l’aniversari de Vicent Andrés Estellés. I ja fa uns quants anys que ciutats del País Valencià, de Catalunya i de les Illes ho celebrem amb un sopar a la seva memòria.
Enguany a Rubí hem compartit per primer cop sopar -amb alguns plats de la gastronomia valenciana-, poesia -llegint els seus versos- i música amb el cantautor Andreu Valor. I ha estat entranyable i joiós.
rosa d'ibur: versos i vida 