Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer)

“…i les paraules serviran per alguna cosa més que per escriure-les, per exemple per evitar que comenci  aquesta ni cap altra guerra, i serà el dia que sentirem, segur, com les immenses arrels d’aquests arbres segrestats comencen a rebentar joioses la pell de l’asfalt.”

“Arrels”. Iolanda Barenys Ruiz

*

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,

Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.

“Vaig guardar silenci”. Martin Niemöller

*

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

“Corrandes d’exili” fragment. Joan Oliver (Pere Quart)

*

Diré a tothom ben alt:
Negueu-vos a obeir.
No hi vulgueu prendre part.
No aneu a la guerra.
Negueu-vos a marxar.
Si cal donar la sang,
doni vostè la seva,
sí, Senyor President,
per exemplificar.
Si em vol venir a l’encalç,
avisi els seus gendarmes,
que no duré cap arma,
que poden disparar.

“El desertor” fragment. Boris Vian. Traducció: Tomàs Martí

*

Pensa que després de les grans destruccions
tothom demostrarà ser-ne innocent.

“Pensa-ho”. Günter Eich. Traducció Feliu Formosa

*

No em parleu d'una tristesa,
la vinguda de l'hivern,
creieu que és el final
quan res no pot esboirar
ni els somnis que heu somiat,
ni una esperança oblidada,
i em dieu que voleu restar amb mi
que voleu ser els meus amics
i us pregunteu: on anem,
on hi ha un vers, una raó?

I no podeu acceptar
que és temps de recomençar,
de ser tan clars com els infants,
d'estimar-nos, perquè no som uns estranys.

Jo tinc les flors i els infants
per germanes i germans,
el seu somriure ample i sincer
alegra un dia plujós.
Com la música suau
d'una tarda vora el mar,
son promeses d'un futur
que esdevindran realitat.

Quan s'enfonsen les ciutats
i hem desertat de ser lliures,
el sol es pon aviat
i sents fred i et sents cansat.
Està escrit en els deserts
i en el cor de tots els homes,
en les mans i els pensaments
dels qui es fan com els infants.
Només els qui es fan com ells
retrobaran la llibertat.

“Raons que rimen”. John Denver

*

“Com expressar la complexitat del desastre de la guerra? L’espectacle Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer) mostra, a través de l’al·lusió i l’el·lipsi, l’anihilació de l’ésser humà com a conseqüència del conflicte bèl·lic: les paraules de Lali Barenys, la música de Carles Beltran i el cant de Namina reivindiquen, a l’uníson, una altra manera de resoldre els conflictes.” […] ens presenten una sèrie de veus —textos i adaptacions que van des d’Ovidi Montllor o Joan Oliver (Pere Quart) fins a Bob Dylan o Silvio Rodríguez— que mostren la degradació de la condició humana com a conseqüència de la guerra. […] L’espectacle vol «remoure, commoure i moure», és a dir, transmetre per provocar la reacció de l’espectador”

Fonts: