la lluna de lotus

Al meu estatge
altre conhort no hi trobo
sinó el que em donen 
una lluna emboirada
i aquests arbres en flor.
Rengetsu, 77 anys
*
Aquí s'amaguen
els rossinyols que estimo?
m'agradaria veure'ls
a les flors de les pruneres
que envolten casa meva.
*
Des de trenc d'àlba
pasto el fang i el modelo;
en caure el dia
dóno gràcies a Buda.
No em cal pensar en res més-
*
Quan porto a vendre
les meves peces bastes
que soles semblen
allà a la parada
dels encants de la vida!
*
Tant els qui lluiten
com els qui són vençuts
de cor tots som
consemblants habitants
del mateix terrer noble.
*
En el món nostre
hi ha qui ben madura
com l'albergínia;
quin goig més agradable
un mateix així fer-ho!
Rengetsu, 85 anys
*
Com n'és d'efímer
aquest món tan ombrívol,
dins meu ho sento
perquè sóc ben bé l'única
que s'ha quedat enrera.
*


El Monestir de Pedralbes dedica una exposició a l’artista i poeta japonesa Otagaki Rengetsu (1791-1875). És la primera vegada que s’exposa a Europa l’obra d’aquesta dona que, amb una vida tràgica , decidí fer-se monja budista i dedicar-se a l’art com a una pràctica espiritual.

De sòlida formació intel·lectual i artística, és considerada una cal·lígrafa destacada de la història de l’art del Japó. La seva poesia utilitza un vocabulari i una estructura senzilla per parlar de les emocions humanes a través de la vida quotidiana i el gaudi de la natura. Alhora es caracteritza per una mirada que evoca tant la impermanència de l’existència, com l’alegria o la tristesa emmirallades en la lluna plena, els arbres florits o el cant dels ocells. També va pintar sobre paper per acompanyar els seus poemes cal·ligrafiats. Malgrat no ser ceramista de professió, també es va dedicar a la ceràmica. Les seves peces austeres i irregulars i amb marques dels seu treball manual, artesanal, les decorava amb poemes propis cal·ligrafiats o incisos a les superfícies de bols, plats, teteres, encensers … i es va fer molt popular entre la gent de Kyoto.

Font: