"Khushboo wondering" de B. Fatty: imatge a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/6XdGyQPer mantenir viu en un nen el seu innat sentit de la sorpresa […] es necessita la companyia de com a mínim un adult amb qui poder compartir-lo, redescobrint amb ell l’alegria, l’expectació i el misteri del món en què vivim.
*
[…] mirar el cel, la seva bellesa a trenc d’alba i a la posta de sol, els seus núvols en moviment, les seves estrelles a la nit. Pots escoltar el vent quan bufa amb la seva veu majestuosa a través del bosc o que canta amb el seu cor de moltes veus al voltant de la cornisa de casa teva o a les cantonades del teu edifici de pisos, i en escoltar pots aconseguir alliberar màgia dels teus pensaments. A més a més pots sentir la pluja sobre la teva cara i pensar en el seu llarg recorregut, les seves múltiples transformacions des del mar a l’atmosfera i a la terra.
*
[…] és sobretot una qüestió d’estar receptiu al que trobes al teu voltant. És tornar a aprendre a usar els teus ulls, orelles, nas i puntes dels dits, obrint els canals de les impressions sensorials en desús.
*
El coneixement del nostre món ve en gran mesura a través de la vista, mirem al voltant amb tals ulls que no veuen que som parcialment cecs. Una manera d’obrir els teus ulls a la bellesa inapreciada és preguntar-te a tu mateix: “Què passaria si mai l’hagués vist?” “Què passaria si sabés que no ho veuré mai de nou?”
*
Quin és el valor de conservar i enfortir aquest sentit de colpiment i de fascinació, aquest reconèixer alguna cosa més enllà de les fronteres de l’existència humana? […] […] Aquells que viuen, tant científics com profans, entre les belleses i misteris de la terra mai estan sols o fastiguejats de la vida. Siguin quines siguin les contrarietats o preocupacions de les seves vides, els seus pensaments poden trobar el camí que porti a l’alegria interior i a un renovat entusiasme per viure.
*
Fragments de “El sentido del asombro” de Rachel Carson. – Encuentro, 2012. Traducció lliure
*
Rachel Carson (1907-1964), considerada precursora del moviment ecologista especialment arran de la publicació del seu llibre La primavera silenciosa (1962), estudià biologia i, encara que mai va desenvolupar una carrera universitària, va escriure textos divulgatius sobre la conservació de la naturalesa que van assolir gran èxit de crítica i públic. Aquest petit llibre -que he conegut a través d’un curs de pintura- ens parla de la importància de cultivar la capacitat de meravellar-nos davant la naturalesa i la vida en definitiva.
rosa d'ibur: versos i vida 