somni de cap de creus

«Jo veig com si fos ara aquell dia de 1921 en què els perfums i els colors d’aquest inoblidable país de Cap de Creus varen sorprendre els meus sentits. En coronar la pujada que mena de Llançà a l’ermita de la Mare de Déu va desplegar-se, de sobte, als meus ulls, aquell mar blau esquitxat de “cabretes” que després m’ha estat tan familiar. A cada revolt del camí, entre el mar i la muntanya de Sant Pere de Roda, s’obria una nova meravella. La forta alenada salabrosa i l’embriagadora flaire de les herbes eren com un món nou. Al cor em cantaven les cançons que els nostres orfeons havien escampat venturosament per Catalunya.»

Tomàs Garcés (1901-1993)

*

Fragments de poemes de Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968)

(…)

I la tarda es torna matí quan de Montgó a cap n’Orfeu
corona la badia el trofeu
de l’arc sèptuple de Sant Martí.

I quan esclata el tro pregon
i Zeus esquinça la vesta,
no hi ha espectacle més excels al món
que el cap de Creus en tarda de tempesta.

(…)

Somni de cap de Creus
Cant XI. El núvols (pàg. 94)

ORACIÓ AL CRIST DE LA TRAMUNTANA

Braços en creu damunt la pia fusta,
Senyor, empareu la closa i el sembrat;
doneu el verd exacte al nostre prat
i mesureu la tramuntana justa
que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat.

Somni de cap de Creus
Coda (pàg. 233)



*

El faroner del Cap de Creus
Miquel Desclot (1952-)

El Faroner del Cap de Creus
encén el foc amb llum de lluna
du barba fins als peus i
mai no menja ni una engruna
Fa tres mil anys que vetlla el far
i ja ha viscut set-cents naufragis
Té la mirada al fons del mar
i sempre canta mals presagis.

El Faroner del cap de Creus
ja sols espera una donzella
Vindrà vermella fins els peus
en una barca amb bona estrella
Potser ja no es fondrà contra els esculls
ni es desfarà contra la terra
Portarà l'alba al fons dels ulls
i avançarà cap a la Serra.

*

Balada dels cinc mariners exclusius i del timoner, que era jo
J. V. Foix (1893-1987)

A mitja nit navegàvem
A tres milles de Cap Gros;
Érem cinc a cos de sarja
I el timoner vestit d’or.
Els quatre vents de la barca
Bufaven de cara nord,
Ençà i enllà flamejava
Un Ull coronat de flors.
Quan érem prop de Talabre,
Algú ens cridà pel nom:
Era una pedra, era un arbre,
Un casull entre vinyots
O el somriure d’una balma
Que paria dues fonts.
El patró ens demana calma
I mirem els fars d’escorç,
Als estels brollen albades
I a ponent dormen els ports,
El pubis d’una maragda
Sangoneja a l’aiguamort.
Quatre llunes s’encovaven
Amb perles per para-sol,
El mulà que les encalça
Mars enllà calava focs.
Ja un menhir ens amenaça
Ombra i blavors caça al vol,
Cellajunt, la passa llarga,
Suren mans amb roses caldes.
I un safir clama el seu dol,
Les Medelles s’encrespaven
I a Culip tot és revolt.
Cremen llavis per les cales
I somiquen els pujols,
Els astres es despullaven
I s’espien els bassols.
-Cantarem una balada
Tot bevent el vi dels molls
De la Maria i la Carme,
Del sexe dels farellons,
D’algues ufanes que alegen
Per la pelusa dels gous.
Prou voldríem tornar a casa
A ple sol d’un corriol
Quan bresquen les atzavares
I Una Veu enaigua l’hort,
Però la mar és la fada
Que ens acotxa amb flocs dels Pols.

Una campana descalça
Sotjava la nostra mort.


*


“Delejàvem plegats pel Cap de Creus...”


J.V.Foix


Fonts: