Cançó per a ningú Felícia Fuster No ploris al matí per un sol de disfressa, no ploris en la nit si la lluna et clivella, que en el cor sempre hi ha grana per a una altra herba. No ploris al matí quan plogui la tristesa, obre't de dalt a baix igual que una finestra i deixa passar el vent, el vent tot ho asseca. No ploris al matí ni amb el mar ni amb les vespres que et canten mur endins els teus murs sense reixes. Si plores un sol cop, després ploraràs sempre. No ploris al matí, la vida és una festa per on et cal anar amb vestit de diumenge, el cor arrecerat dins d'una fortalesa. I si un dia hi vas nu o amb regust de setembre, en tornaràs plorant de matí, tarda i vespre. No ploris al matí ni a la nit, ni ja cendra. A "Una Cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils", 1984.
*
A mitjan juliol, la Big Mama Montse va venir als jardins de l’Ateneu de Rubí -convidada per Òmnium Rubí i l’Ateneu- a cantar-nos els versos de la poeta, pintora i traductora Felícia Fuster amb motiu del centenari del seu naixement.
Amb la seva veu preciosa, una dicció perfecta i un ritme de blues va anar desgranant les paraules exploradores, renovadores … d’aquesta dona singular, solitària, lliure, que va viure a París, al marge dels entorns artístics i intel·lectuals de la nostra cultura.
Influïda per la poesia contemporània japonesa, que va traduir al català, la seva “obra és vitalista, però des de la constatació que els humans tenim peus de fang. […] camí de reflexió i d’interrogació constants sobre l’ésser humà, sobre el temps, el demà”
*
Font: Obra Poètica 1984-2001 / Felícia Fuster. – A cura de Lluïsa Julià. – Proa, 2021
rosa d'ibur: versos i vida 