Si jo fos menys de mi i més de la terra …

La casa de la compassió
Eugénia de Vasconcellos (Faro, Potugal 1967-)


Aquí em teniu
al centre de la casa de la compassió,
el punt d'immobilitat des d'on es veu més enllà del que veus.
Les orenetes estàtiques en el cel en ple vol,
el doll d'aigua aturat a la font.
Jo passejant-me líquida entre la solidesa absoluta.
Falta amor.
Surto.
Ai si pogués estimar més.
Si jo fos menys de mi i més de la terra.
Coneixeria els rierols, els nens
i tractaria els arbres pel nom.
La meva boca seria més del riure,
els meus ulls serien menys de la por,
hi hauria un cotxe menys circulant,
un compte menys en el banc, 
un insomni menys en la foscor.

A: "La casa de la compassió". Eugénia de Vasconcellos. Traducció de Carles Duarte i Mireia Vidal-Conte. Curbet Edicions, 2012


La meva navegació d'avui m'ha portat fins a una poeta portuguesa que m'ha atrapat i d'un llibre de la qual tenim versió catalana. 

"Eugénia de Vasconcellos nasceu em 1967, em Faro. Espera não morrer, jamais, ainda que as evidências deem a morte por inevitável. É poeta. E entre um poema e outro cabem as crónicas, o ensaio, os contos e o romance.

Se tivesse de escolher um poeta, hoje, escolhia três: Camões, Whitman, Herberto Helder. É a poesia quem abre a porta ao futuro. É por isso que a morte não lhe morde os calcanhares. Autora de O Quotidiano a Secar em Verso (poesia), Camas Politicamente Incorrectas da Sexualidade Contemporânea (ensaio), Do Branco ao Negro (conto). Há traduções de obras suas em catalão, alemão, sérvio e romeno.

Fonts: