jo també m’estremeixo

fotografia feta a Ca n’Oriol 4/5/2020
CANT A L'OCÀS
Walt Whitman
traducció Jaume C. Pons Alorda

[...]
Jo us canto a vosaltres, terra i vida, fins que l'últim raig deixi de fulgurar.
Boca oberta de la meva ànima, que mostres alegria,
Ulls de la meva ànima, que veieu la perfecció,
Vida natural del meu ésser, que fidelment venera les coses,
Que eternament corrobora el triomf de les coses.

Il·lustres totes les coses!
Il·lustre el que anomenem espai, l'esfera dels esperits innombrables,
Il·lustre el misteri del moviment de totes les coses, fins i tot dels insectes
     més diminuts,
Il·lustre la llum fugitiva -il·lustre el pàl·lid reflex de la lluna nova en el cel
     de l'oest,
Il·lustres totes les coses que veig o sento o toco, fins a la darrera cosa.

El bé en totes les coses,
En la satisfacció i la serenitat dels animals,
En l'anual retorn de les estacions,
En la hilaritat de la joventut,
En la força i la bellesa de la virilitat,
En la grandesa i l'exquisidesa de la tercera edat,
En les superbes perspectives de la mort.

Meravellós és morir!
Meravellós és ser aquí!
El cor, propulsar la sang igual i innocent!
Respirar l'aire, que deliciós!
Parlar -caminar -aguantar quelcom amb la mà!
Preparar-se per dormir, al llit, mirar la meva carn de color rosa!
Ser conscient del meu cos, tan satisfet, tan grandiós!
Ser aquest increïble Déu que sóc!
Haver freqüentat altres Déus, aquests homes i dones que estimo.

És meravellós com et celebro a tu i a mi,
Com els meus pensaments juguen subtilment amb els espectacles que
     ens envolten!
Com els núvols passen silenciosament sobre els nostres caps!
Com la terra vola i vola sense parar! I com el sol, la lluna i les estrelles
     volen i volen sense parar!
Com l'aigua es diverteix i canta! (És clar que sí, és viva!),
Com els arbres s'alcen i es drecen, amb troncs forts, amb branques i fulles!
(És clar que sí, hi ha quelcom més dins cada arbre, una ànima viva.)

[...]

Jo també canto al sol, l'acompanyo quan surt al matí o al migdia, o com ara,
     quan es pon,
Jo també m'estremeixo amb el cervell i amb la bellesa de la terra i de tot
    el que creix a la terra,
Jo també he sentit la irresistible crida de mi mateix.

[...]


Perquè no veig ni una imperfecció a l'univers,
I no veig ni una causa ni un resultat lamentables a l'univers.

Oh sol que et pons! Tot i que el moment ha arribat,
Jo encara cantussejo sota teu, si ningú més no ho fa, una exaltada adoració.


Walt Whitman (1819-1892) és un dels grans poetes nord-americans. Poeta de l'alegria, de l'entusiasme per la seva terra, la seva gent, la llibertat, la igualtat, la democràcia, la natura, la vida  ... "considerat el gran patriarca de les lletres nord-americanes, el primer poeta continental d'aquesta terra, aquell que va saber veure un nou món i una nova manera de crear"

Fonts: