què podem fer?

Sempre el mateix esperit
Thich Nhat Hanh, monjo zen vietnamita (s.XX)

Encara són bonics la lluna i els estels en nits clares.
Encara està verd el salze,
encara plenes de gràcia les tuies gronxades per la brisa.
Tot i  que sentim l’enyor del nostre país de naixença,
els pruners florits del turó
encara ens ofereixen la seva hospitalitat.
L’exuberant vegetació dóna més vitalitat als turons
i més força a la lluna.
Les carabasseres han començat a florir
i els nens juguen al sol,
en el jardí, davant de casa.
Encara que vivim amb senzillesa,
cada dia de la nostra vida és una festa.

Les notícies del nostre país no són gens bones.
Els temples no tenen permís per fer sonar les seves campanes.
Molts nens han quedat sense pares.
Moltes persones es troben en camps de reeducació.
Escriptors i artistes segueixen en un silenci de mort.
Molts boat people, entre ells nens,
moren en el golf de Siam.

L’amor, amb prou feines intenta expressar-se.
Què podem fer?
Les nostres mans estan disponibles.
Estem a  punt.
Què podem fer?
La resposta vindrà sens dubte,
si sabem mantenir la fe i la calma
enmig de l’agitació.

El llum del sol segueix portant la nostra atenció
cap al cim del turó.
Els cireres florits segueixen meravellosos,
i la lluna i els estels, bonics en nits clares,
els salzes encara verds
i la tuia encara es gronxa amb gràcia davant nostre.

Traducció: Carme Peruga

Font: web Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes