no em despulleu

NO EM DESPULLEU

Abans
que el gran compàs no em paralitzi
amb la geometria de la mort
no em despulleu.
No em despulleu del temps
ni d’aquells mots
que, fins gebrats, jo feia càlids.
Sé que el meu cant
avui
no arribarà
ni a les òrbites baixes
i el món em pesarà. Tant és.
Deixeu-me.
Deixeu-me el formigueig
d’aquest cap ple de festa
i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca,
calç apagada, encesa, poca cosa,
no, res,
amb els peus nus.
Sé caminar descalça. I més.
I encara sé:
només el que s’esborra
té importància.

Felícia Fuster (Barcelona, 1921-París, 2012)
Obra poètica, 2010 [«Nusos de sorra», Aquelles cordes del vent,
1987]

Aquest 21 de març, dia internacional de la poesia, a Catalunya es va triar per celebrar-ho un poema de Felícia Fuster (Barcelona 1921-París 2012), dona polifacètica (escriptora, pintora i traductora) i singular que els anys cinquanta es va instal·lar a París. Dedicada a les arts plàstiques des de molt jove, no es va donar a conèixer com a poeta fins el 1983 però de seguida va tenir un gran reconeixement.

“Fuster escriu des de la introspecció existencial i amb un alt grau d’exigència i experimentació formal. La solitud i l’autoafirmació, però, produeixen una escriptura que s’obre per a tothom i no fuig el compromís social. L’experimentació l’apropa tant a formes d’avantguarda com a la tradició japonesa, seguint una trajectòria projectada a Catalunya des dels anys vint i trenta del segle XX.“

Fonts:

“Dia Mundial de la Poesia 2021” a Departament de Cultura – Gencat

“Felícia Fuster” a Oi?: algunes notes d’un bloc d’Oriol Izquierdo

“Felícia Fuster: poeta, pintora i traductora” a Tèrbol atzur