Mort a Ravensbruck El camp era un glop de nit lluny de tot i entre carenes. La Carme s'està morint el seu plany es perd per sempre. El camp era un glop de nit al nord fum, vers el sud cendres. Així jo no vull morir lluny els cels i les arbredes. La Coloma que la sent a poc a poc s'hi arrossega. Diu mentres l'estreny ben fort dolços mots a cau d'orella. El camp era un glop de nit lluny de tot i entre carenes lluny de tot i entre carenes lluny, lluny. Montserrat Roig (1946-1991) Poema fet cançó per Marina Rosell
Al preciós espectacle “Roig” de Mònica Lucchetti, Carles Beltran i Tànit Navarro -equilibri entre literatura, música i cançó i interpretat extraordinàriament- he sentit aquest poema de Montserrat Roig (potser l’únic que va fer?) que Marina Rossell li va demanar i va incloure en els discos “Bruixes i maduixes” (1980) i “Cançons de la resistència” (2015?).
“Una cançó nascuda del llibre Els catalans als camps nazis de Montserrat Roig que recorda com Carme Bartolí, pagesa del Pirineu, va morir en aquest camp de concentració nazi consolada per la lleidatana Coloma Serés, que arriscant la seva vida la va ajudar a morir entre els seus braços. “Li vaig insistir [a Montserrat Roig] perquè em fes un poema, i ella, que de poemes no en feia, em va deixar aquests mots”, recorda [Marina] Rossell. Va ser amb la recuperació de Morir a Ravensbrück que es va començar a perfilar Cançons de la resistència: “Un disc fet –diu Rossell– perquè no oblidem, començant per mi mateixa, el dolor que comporta una guerra.”
Em sap greu no poder posar la versió que en fa Tànit Navarro -tan delicada- però no l’he trobat a la xarxa. Comparteixo una de les versions més sòbria de Marina Rossell.
Fonts:
rosa d'ibur: versos i vida 