damunt dels seus malucs

“Armour / Armadura” de Víctor Nuño: imatge a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/fC9QL
Fresc
Eva Baltasar

 Si em fóra dat d’escriure com escriuen
 les poetes, ho faria amb els colors
 exuberants i xops de la vesprada
 que em regalima, a tall de vena oberta,
 cuixes avall, fins als turmells i més
 avall encara.
 Sobrevisc com puc,
 i una nit rere l’altra, amb la cadència
 constant i lúbrica d’una ungla esmussa,
 rosego el guix que em revesteix
 de cap a peus i enalteixo la dona
 primigènia, que duu tot un món,
 ben assegut, damunt dels seus malucs

Eva Baltasar (1978) és una poeta i escriptora catalana. Entre els anys 2008 i 2017 ha publicat deu poemaris.

La seva poesia s’ha definit com a intimista, poesia del cos, amb trets sovint filosòfics i conceptuals. Són recurrents les seves referències al lesbianisme, l’experiència d’habitar el propi cos, la maternitat o l’accés a un imaginari íntim com a manera de suportar la realitat.

L’any 2018 va debutar en narrativa amb Permagel, novel·la que va tenir molt ressò i va guanyar el Premi Llibreter. Permagel és la primera novel·la d’un tríptic on l’autora explora en primera persona la veu de tres dones diferents que viuen algunes de les contradiccions pròpies del seu temps. El 2020 s’ha publicat Boulder, la segona entrega del tríptic, que li ha valgut el Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any.

Fonts: