Lliure i relaxat: un cant vajra espontani Lama Guendum Rimpoche (s.XX) Traducció: Pepa Forn La felicitat no s’aconsegueix amb grans sacrificis i força de voluntat, ja és present en la relaxació oberta i en el deixar anar. No t’esforcis, no hi ha res a fer o a desfer. Tot allò que apareix momentàniament en el cos ment no té cap importància; sigui el que sigui té poca realitat. Per què identificar-nos-hi i després aferrar-nos-hi? Per què emetre judicis sobre això i després sobre nosaltres mateixos? És molt millor deixar simplement que tot el joc succeeixi per ell mateix, sorgint i replegant-se com les onades -sense alterar ni manipular res- i observar com tot s’esvaeix i reapareix màgicament, una i altra vegada, eternament. És la nostra cerca de felicitat L’única cosa que ens impedeix de veure-ho. És com perseguir un arc de Sant Martí de colors vius que no aconseguiràs mai, com un gos que intenta atrapar la seva pròpia cua. Tot i que la pau i la felicitat no existeixen com una cosa o un lloc reals, estan sempre disponibles i t’acompanyen a cada instant. No creguis en la realitat de les experiències bones i dolentes, puig són tan efímeres com el bon temps i el mal temps com els arcs de Sant Martí al cel. Desitjant aferrar I’inaferrable, t’esgotes en va. En I’instant en què obres i relaxes el puny de I’aferrament, allí hi ha I’espai infinit, obert i seductor i confortable. Fes ús d’aquesta espaiositat, d’aquesta llibertat i tranquilitat naturals. No busquis més. No t’endinsis en la inextricable selva seguint el rastre del gran elefant despert, perquè ja es troba a casa descansant plàcidament davant la teva pròpia llar. Res a fer o a desfer, res a forçar, res a desitjar, no falta res. E-ma-ho! Meravellós! Tot succeeix per si mateix.
Com un desig de cap d’any, com una pregaria, aquest poema que ens ofereix el Grup de Diàleg Intereligiós de Vic – format per budistes, cristians, hindús, musulmans i sikhs – en un recull de textos místics i espirituals de les diverses tradicions. “Creiem que el conèixer aquests i altres materials de contingut espiritual, ens enriqueix a tots/es, i ens alimenta de les deus de saviesa espiritual-humana. “
El Lama Guendum Rinponche (1918-1997) va néixer al Tibet oriental, a la regió del Kham, sobre els 7 anys va començar l’aprenentatge de la vida monàstica; és un dels més grans ioguis i lames tibetans. Va viure més de vint anys en retir solitari en coves de l’Himalaia, va crear i dirigir el centre de retirs per la formació de lames occidentals en el centre Dhagpo Kagyu Ling de França, per petició expressa del XVI Karmapa. Lama Guendum va dir: “No tinc història personal de vida, he begut te i he menjat tsampa”.
Font: “Poemes i textos místics i espirituals” recollit pel Grup de Diàleg Intereligiós de Vic. 2014
