lliure i relaxat

“Mano de Buda” de Gerardo Diego Ontiveros: imatge a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/55Ataw
Lliure i relaxat: un cant vajra espontani
Lama Guendum Rimpoche (s.XX)
Traducció: Pepa Forn

 La felicitat no s’aconsegueix
 amb grans sacrificis i força de voluntat,
 ja és present en la relaxació oberta i en el deixar anar.
 No t’esforcis,
 no hi ha res a fer o a desfer.
 Tot allò que apareix momentàniament en el cos ment
 no té cap importància;
 sigui el que sigui té poca realitat.
 Per què identificar-nos-hi i després aferrar-nos-hi?
 Per què emetre judicis sobre això i després sobre nosaltres
 mateixos?
 És molt millor deixar
 simplement que tot el joc succeeixi per ell mateix,
 sorgint i replegant-se com les onades -sense alterar ni
 manipular res- i observar com
 tot s’esvaeix i reapareix màgicament, una i altra vegada,
 eternament.
 És la nostra cerca de felicitat
 L’única cosa que ens impedeix de veure-ho.
 És com perseguir un arc de Sant Martí de colors vius
 que no aconseguiràs mai,
 com un gos que intenta atrapar la seva pròpia cua.
 Tot i que la pau i la felicitat no existeixen com una cosa
 o un lloc reals,
 estan sempre disponibles
 i t’acompanyen a cada instant.
 No creguis en la realitat
 de les experiències bones i dolentes,
 puig són tan efímeres com el bon temps i el mal temps
 com els arcs de Sant Martí al cel.
 Desitjant aferrar I’inaferrable,
 t’esgotes en va.
 En I’instant en què obres i relaxes el puny de I’aferrament,
 allí hi ha I’espai infinit, obert i seductor i confortable.
 Fes ús d’aquesta espaiositat, d’aquesta llibertat i tranquilitat naturals.
 No busquis més.
 No t’endinsis en la inextricable selva seguint el rastre del
 gran elefant despert,
 perquè ja es troba a casa descansant plàcidament davant
 la teva pròpia llar.
 Res a fer o a desfer,
 res a forçar,
 res a desitjar,
 no falta res.
 E-ma-ho! Meravellós!
 Tot succeeix per si mateix. 

Com un desig de cap d’any, com una pregaria, aquest poema que ens ofereix el Grup de Diàleg Intereligiós de Vic – format per budistes, cristians, hindús, musulmans i sikhs – en un recull de textos místics i espirituals de les diverses tradicions. “Creiem que el conèixer aquests i altres materials de contingut espiritual, ens enriqueix a tots/es, i ens alimenta de les deus de saviesa espiritual-humana. “

El Lama Guendum Rinponche (1918-1997) va néixer al Tibet oriental, a la regió del Kham, sobre els 7 anys va començar l’aprenentatge de la vida monàstica; és un dels més grans ioguis i lames tibetans. Va viure més de vint anys en retir solitari en coves de l’Himalaia, va crear i dirigir el centre de retirs per la formació de lames occidentals en el centre Dhagpo Kagyu Ling de França, per petició expressa del XVI Karmapa. Lama Guendum va dir: “No tinc història personal de vida, he begut te i he menjat tsampa”.

Font: “Poemes i textos místics i espirituals” recollit pel Grup de Diàleg Intereligiós de Vic. 2014