La xemeneia no tirava; el pare evocaria aquelles nits de l’horta, amuntegant, penosament, la llenya per a la nit famosa de Nadal. La xemeneia no tirava. El fum s’amuntegava per tota la casa. Havia fracassat el pare, com quan anava a caçar, i no caçava. La xemeneia no tirava. El pare havia fracassat, altra vegada, el 24 de desembre de l’any 35. Sopàrem qualque cosa, embolcallats amb mantes. Jo tenia un prunyó en una orella. Tots callàvem. Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993)
Font: “Vint poemes de nadal per escriure felicitacions” article de Jordi Badia Pujol a Vilaweb
