Perquè vull



Perquè vull

Plovia aquell dia. Perquè vull. Perquè tinc ganes que plogués.
Sortia ella de casa. Perquè vull. Perquè tinc ganes que sortís.
Tenia jo un paraigües. Perquè vull. Perquè tinc ganes de tenir.
Li vaig dir de tapar-la. Perquè vull. Perquè tinc ganes d’ajudar.
Va dir-me encantada! Perquè vull. Perquè tinc ganes d’encantar.
Va arrapar-se a mi. Perquè vull. Perquè tinc ganes d’estimar.
Va viure un món preciós. Perquè vull. Perquè tinc ganes de viure.
Després vàrem parlar. Perquè vull. Perquè tinc ganes de parlar.
Vam volar pel món. Perquè vull. Perquè tinc ganes de volar.
Vam sentir un món nou. Perquè vull. Perquè no m’agrada aquest.
Vam veure que és millor. Perquè vull. Perquè jo sé que és millor.
Vam menjar el més bo. Perquè vull. Perquè sé que es pot menjar.
Vam viure amb gent preciosa. Perquè vull. Perquè estic tip de la contrària.
Tot era meravella. Perquè vull. Perquè estic fart de fàstics.
Tot era de tothom. Perquè vull. Perquè tot és de tots.
I acabe la cançó. Perquè vull. Tot comença en un mateix.

Ovidi Montllor

*

A manera d’homenatge, i combinant paraula, música i cançó amb una delicadesa i un bon gust extraordinaris, Jaume Calatayud i Vicente Monera ens han acostat a la vida i la trajectòria de l’Ovidi -en els 25 anys de la seva mort o de les seves vacances, si ho preferim dir com ell-.

Com a actor de teatre i cinema, cantant, poeta, musicant altres poetes … va excel·lir en tot. Amb rebel·lia, consciència política, crítica al poder, compromís … Oblidat i reivindicat. Tan actual encara.

A l’espectacle inaugural del Barnasants d’enguany, Ovidi 25 (Borja Penalba, David Fernàndez, David CañoMireia Vives) també li van retre homenatge, reivindicant la seva vigència i la seva connexió i influència en generacions més joves.

Fonts: