Les paraules es revolten

Ens van prohibir la paraula

Ens van prohibir la paraula,
ni tan sols podíem dir:
—Bon dia tingui!
I amb les paraules van seguir els llibres
i fins ben grans
no vam poder
tornar a llegir com cal.
Se’ns va prohibir
cridar la mare,
dir pa, dir son, dir fam
i tantes altres paraules usades cada dia,
locucions que en un altre idioma
no et sembla que vulguin dir el mateix,
sempre et fan estrany i et sonen a traducció
d’allò que normalment diem a casa,
perquè les paraules quan s’han mamat d’un pit
ja no són un simple mot
sinó un fet, una carícia,
una mirada o un bes
i en lligar-nos la llengua
va ser com si ens lliguessin de mans
però en silenci
vam continuar escrivint
i de la paraula escrita en van néixer nous llibres
rebrots d’aquells que no van poder matar
perquè prohibir és com arranar la bardissa:
les paraules es revolten i creixen més tendres
i enramen brancatges nous de paraules fortament arrelades.

Ricard Creus

A “36 poemes a partir del 36”

*

Diumenge passat, al teatre La Sala de Rubí, Maria Pla de la companyia Inútils Mots va presentar 36+1, un espectacle sobri, delicat i punyent creat a partir de l`obra del poeta Ricard Creus. Una mirada personal sobre la nostra història col.lectiva. 

36 poemes a partir del 36, de Ricard Creus (Barcelona, 1928) és una visió íntima dels fets que es van produir a partir del 18 de juliol de 1936, en què l’autor, que aleshores era un nen, parla en primera persona sobre la guerra, la postguerra i la lluita silenciosa que va dur a la recuperació de les llibertats democràtiques.