a cada pas més solitaris

“Al verres: eso upside down” de Micheo: imatge a flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/uC4Le

La casa de les ànimes

amb argila i recança
construïm cases per als morts
i al cel d’estiu busquem la seua presència,
llunyana i blava com l’oblit.
massa silencis ja al voltant del camí
i una aigua que s’estanya trista
al peu dels pollancres,
a cada pas més solitaris.

Anna Montero (València, 1954)
Professora, poeta i traductora de Baudelaire i Maupassant, entre d’altres. Llicenciada en Filologia Romànica. Ha publicat Polsim de lluna(Ed. Víctor Orenga, 1983),Arbres de l’exili(Gregal, 1988),Traç 45(Plaqueta, 1990),La meitat fosca(Edicions Alfons el Magnànim, 1994),Com si tornés d’enlloc(Eumo/Quaderns de Samarcanda, 1999).

Font: Quark Poesia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s