una mica de tristesa

imatge de Marco Verch a Flickr, Trending topics 2019, amb llicència creative commons https://flic.kr/p/2gsNftt

La mort de Joao Gilberto, un dels fundadors de la bossa nova -a partir de la samba i el jazz- juntament amb Antonio Carlos Jobim i  el poeta i també cantautor Vinícius de Moraes, m’ha acostat a aquesta música, a aquest poeta i a la seva reivindicació de la tristesa en la preciosa “Samba da Bençao”, en la qual saluda i beneeix tots els músics de la samba:

I una versió en català que no sé de qui és:

 

I què me’n dieu d’aquest homenatge a l’amistat:

 

Es necessita un amic

Vinícius de Moraes

 

No cal que sigui home,

N’hi ha prou que sigui humà.

Que tingui sentiments,

Que tingui cor.

 

Cal que sàpiga parlar i callar,

Sobretot que sàpiga escoltar.

 

Li ha d’agradar la poesia,

La matinada, els ocells, el sol,

La lluna, el cant, els vents

I les cançons de la brisa.

 

Ha de tenir amor, un gran amor per algú,

O sentir, aleshores, la manca d’aquest amor.

Ha d’estimar els altres i respectar el dolor que

Els pelegrins porten amb ells.

Ha de guardar el secret sense sacrifici.

Ha de parlar sempre de cara i

No trair amb mentides i deslleialtats.

 

No ha de tenir por d’enfrontar la nostra mirada.

No cal que sigui de primera mà,

Ni és imprescindible que sigui de segona mà.

Pot haver estat enganyat,

Ja que tots els amics són enganyats.

No cal que sigui pur,

Ni que sigui totalment impur,

Però no ha de ser vulgar.

 

Ha de tenir un ideal, i por de perdre’l,

I en cas de no ser així,

Ha de sentir el gran buit que això deixa.

Ha de sentir pena per les persones tristes

I comprendre l’immens buit dels solitaris.

Es busca un amic per gaudir

Dels mateixos gustos,

Que es commogui quan és tractat d’amic.

 

Que sàpiga conversar de coses simples,

De plugims i de grans pluges i

Dels records de la infància.

Cal un amic per no tornar-se boig,

Per explicar el que s’ha vist de bell i

De trist durant el dia, dels anhels

I de les realitzacions, dels somnis i de la realitat.

 

Li han d’agradar els carrers deserts,

Els bassals d’aigua i els camins mullats,

La vora del carrer, el bosc després de la pluja,

Dormir a la pastura.

Cal un amic que digui que val la pena viure,

No perquè la vida és bella, sinó perquè estem junts.

 

Cal un amic per deixar de plorar.

Per no viure de cara al passat,

En busca de memòries perdudes.

Que ens doni un cop a l’esquena,

Somrient o plorant,

Però que ens anomeni amic,

Per tenir la consciència que encara estem vius.

 

Traducció pròpia a partir del web Ciudad Seva: casa digital del escritor Luís López Nieves

 

Fonts:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s