interrogar les flors

IMG_20190516_110852_977-COLLAGE

INTERROGAR LES FLORS (El Callat, 1956)

Interrogar les flors
ofertes en silenci: calzes, corol·les de secret,
és un destí per a lliurar-hi
tota una vida. Si poguéssim,
fora del riu, insomnes, mantenir
fins a la mort una pregunta,
desmentiríem l’ombra.

Aigües amunt del vell torrent eixut,
cap al tombant d’aigües de roca,
no sents ara el compacte
fluir secret, immòbil, en silenci?

Els crits del verd s’han abaixat,
però el crit del paó satura de riquesa
l’aire del vespre.
Totes aquestes coses una mà
les preserva i empara.

Joan Vinyoli

*

Passejada per Girona en temps de flors. Deixar-se embadalir, malgrat tanta gent, pels racons més singulars i els muntatges florals més suggeridors. I la música que a vegades arriba. I el silenci dels claustres. I el brogit de la nostra avidesa. I el sol que avui ens acompanya. I la plenitud de la primavera que no s’atura malgrat la repressió.

Fonts:

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s