no importa la nit

“Night star” de Scuddr: imatge a flickr amb llicència creative commons: https://flic.kr/p/kwmZ

 

“No importa la nit. El tros de cel [que veig]

em xiuxiueja sons de tots [vosaltres], i una

estrella diminuta

es debat en el buit, lluny dels plaers,

de les cases, diferent. No en té prou amb ella mateixa,

i necessita totes les seves companyes. Aquí, en la foscor, sols,

estem tranquils i ens sentim senyors del nostre destí”

 

*

 

Non importa la notte. Il quadrato di cielo
mi susurra di tutti i fragori, e una stella minuta
si dibatte nel vuoto, lontano dai cibi,
dalle case, diversa. Non basta a se stessa,
e ha bisogno di troppe compagne. Qui al buio, da solo,
il mio corpo è tranquillo e si sente padrone.

 

Cesare Pavese. Traducció i adaptació d’Oriol Junqueras

 

Aquesta és l’adaptació de la darrera estrofa del poema “Mania de solitudine” de Cesare Pavese que va fer Oriol Junqueras, vicepresident de la Generalitat de Catalunya, des de la presó on està fa quasi un any i mig per organitzar un referèndum d’autodeterminació. Actualment estem patint el judici incomprensible i dolorós a ell i a dotze persones més per aquesta raó.

Amb aquest poema, compartim amb ell i amb tots sentiments de solitud, enyorança i també d’esperança.

 

Fonts:

• “Ens sentim senyors del nostre destí: el poema de Junqueras des de la presó” a Nació Digital
• Blog “La meditazione come via”