Duia trenes encara

L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>.
La gent se l’estimava,
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>.

Miquel Martí i Pol

“L’Elionor” també ens ha acompanyat a visitar les Colònies Tèxtils del Berguedà amb Assumpta Montellà i l’Aula d’Extensió Universitària de Rubí.  A partir del seu llibre “El silenci dels telers: ser dona a les colònies tèxtils catalanes”, Montellà ens ha fet conèixer la vida d’una colònia des de la perspectiva dels treballadors, especialment de les treballadores que representaven un 80% de la mà d’obra. Hem visitat la Colònia Vidal de Puig-Reig: les vivendes, la fàbrica, el safareig, l’escola, el teatre … A la Colònia Viladomiu de Gironella hem vist la torre de l’amo -tal com l’anomenaven-, museïtzada, per veure com vivia l’empresari, els seus costums, el control sobre els treballadors, la influència política … I una darrera passejada pels jardins de l’amo de la colònia Cal Pons.

Les veus de les treballadores, amb origens i opinions diferents, ens acosten al que era la vida allà i representen un homenatge emotiu a aquestes dones: “El que passava a les colònies era indigne i immoral, i el que digui el contrari, menteix”, “Nosaltres, que veníem de pagès, sort en vam tenir de les colònies i els amos, si no, ens hauríem mort de gana”, “A les colònies teníem plat a taula, sostre i feina segura. Només ens faltava la llibertat” …

Fonts: