Al jardí de l’ateneu, una tarda de primavera-quasi-estiu, Celeste Alías crea un univers sonor singular al voltant de poemes de Montserrat Abelló, acompanyada de la guitarra de Santi Careta. Diverses persones llegim alguns dels poemes, abraçades i arrossegades pel so de la guitarra i de la veu de la Celeste. Quin goig, quin plaer, quina experiència … en el marc de la cloenda del curs de l’Aula d’Extensió Universitària de Rubí.
La nit
La nit és massa
fosca,
l’he amagada
sota el coixí.
Dorm amb mi.
*
Cada nit un poema
Cada nit un poema.
Sobre el full solitari
la mà es mou.
Dins la quietud
contemplo la claror
vacil·lant del carrer,
i sento com si tingués
algú arran de pell,
a frec de llavis.
Si em calia escollir.
Em quedaria amb la ploma
a la mà. Mai més sola,
cada nit.
Més informació:
rosa d'ibur: versos i vida 