Mai més sola, cada nit

Al jardí de l’ateneu, una tarda de primavera-quasi-estiu, Celeste Alías crea un univers sonor singular al voltant de poemes de Montserrat Abelló, acompanyada de la guitarra de Santi Careta. Diverses persones llegim alguns dels poemes, abraçades i arrossegades pel so de la guitarra i de la veu de la Celeste. Quin goig, quin plaer, quina experiència … en el marc  de la cloenda del curs de l’Aula d’Extensió Universitària de Rubí.

Resultat d'imatges de celeste abello

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La nit

La nit és massa

fosca,

l’he amagada

sota el coixí.

Dorm amb mi.

*

Cada nit un poema

Cada nit un poema.

Sobre el full solitari

la mà es mou.

Dins la quietud

contemplo la claror

vacil·lant del carrer,

i sento com si tingués

algú arran de pell,

a frec de llavis.

Si em calia escollir.

Em quedaria amb la ploma

a la mà. Mai més sola,

cada nit.

 

Més informació:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s