La casa del meu pare

Enmig de la boira, tractant d’orientar-me en aquest moment estrany i descoratjador, he topat amb aquest poema del basc Gabriel Aresti (1933-1975) que m’ha connectat amb l’impuls i la necessitat de continuar defensant els drets, fonamentals per a la convivència, de llibertat d’expressió, de reunió, de manifestació, de decidir amb democràcia, de respecte, de diàleg … que ens han pres.

cartelldretshumans
fotografia presa a Brussel·les el 7 de desembre de 2017

 

La casa del meu pare

 

Defensaré

la casa del meu pare.

Contra els llops,

contra la sequera,

contra la usura,

contra la justícia,

defensaré

la casa del meu pare.

Perdré

els bestiars,

els camps,

les pinedes;

perdré

els beneficis,

les rendes,

els interessos,

però defensaré la casa del meu pare.

Em prendran les armes,

i amb les mans defensaré

la casa del meu pare;

em tallaran les mans,

i amb els braços defensaré

la casa del meu pare;

em deixaran

sense braços,

sense pits,

i amb l’ànima defensaré

la casa del meu pare.

Em moriré,

es perdrà la meva ànima,

es perdrà el meu llinatge,

però la casa del meu pare

restarà

dempeus.

Gabriel Aresti

 

Font:

Gabriel Aresti: defensaré la casa del meu pare a El Nacional.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s