Jo sóc Lilit

El retorn de Lilit

Jo sóc Lilit, la deessa de les dues nits que torna del seu exili.

Jo sóc Lilit, la deessa de les dues nits que torna del seu exili.

Sóc Lilit, la dona destí. Cap mascle escapa a la meva sort i cap mascle en voldria escapar.

Sóc les dues llunes Lilit. La negra no és completa sinó per la blanca, ja que la meva puresa és l’espurna del desenfrenament i la meva abstinència, l’inici del possible. Sóc la dona-paradís que va caure del paradís, i sóc la caiguda-paradís.

Sóc la verge, rostre invisible del desvergonyiment, la mare-amant i la dona-home. La nit, doncs sóc el dia; la costa dreta, doncs sóc l’esquerra; i el Sud, doncs sóc el Nord.

Sóc la dona festí i els convidats al festí. M’anomenen la fetillera alada de la nit, la deessa de la temptació i del desig. M’han nomenat patrona del plaer gratuït i de la masturbació i alliberada de la condició de mare per tal que sigui el destí immortal.

Sóc Lilit, la dels pits blancs. Irresistible és el meu encant, doncs els meus cabells són negres i llargs i de mel són els meus ulls. La llegenda conta que vaig ser creada de la terra per ser la primera dona d’Adam, però no em vaig sotmetre.

Sóc Lilit que retorna del calabós de l’oblit blanc, lleona del senyor i deessa de dues nits. Jo reuneixo allò que no pot ser reunit en la meva copa i ho bec ja que sóc la sacerdotessa i el temple. Esgoto qualsevol embriaguesa per tal que no es pensi que em puc assaciar. Em faig l’amor i em reprodueixo per a crear un poble del meu llinatge, ja que mato els meus amants per donar pas als que encara no m’han conegut.

Sóc Lilit, la dona selva. No vaig saber d’espera desitjable, però sí de lleons i d’espècies pures de monstres. Fecundo tots els meus flancs per fabricar el conte. Reuneixo les veus en les meves entranyes a fi que es completi el nombre d’esclaus. Devoro el meu cos per tal que no se’m digui famèlica i bec la meva aigua per no patir mai de set. Les meves trenes són llargues per a l’hivern i les meves maletes no tenen coberta. Res em satisfà ni m’omple i aquí estic de tornada per ser la reina dels extraviats en el món.

Sóc la guardiana del pou i el retrobament dels oposats. Els petons sobre el meu cos són les ferides d’aquells que ho intentaren. Des de la flauta de les cuixes puja el meu cant, i des del meu cant la maledicció s’expandeix en aigua sobre la terra.

Sóc Lilit, la lleona seductora. La mà de cada servent. La finestra de cada verge.  L’àngel de la caiguda i de la consciència del son lleuger. Filla de Dalila, de Maria Magdalena i de les set fades. No hi ha antídot contra la meva maledicció. Per la meva luxúria s’alcen les muntanyes i s’obren els rius. Retorno per penetrar amb els meus fluxos el vel del pudor i per netejar les ferides de la falta amb l’aroma del desenfrenament.

Des de la flauta de les meves cuixes puja el meu cant

i per la meva luxúria s’obren els rius.

Com podria no haver-hi marees

cada vegada que entre els meus llavis verticals brilla un somriure?

Perquè soc la primera i l’última

La cortesana verge

El cobejat temor

L’adorada repudiada

I la velada nua,

Perquè soc la maledicció del que antecedeix

El pecat va desaparèixer dels deserts quan vaig abandonà Adam.

Ell es va equivocar completament, va fer miques la seva perfecció.

El vaig fer baixar a terra i per a ell vaig il·luminar la flor de la figuera.

Sóc Lilit, el secret dels dits que insisteixen. Perforo el sender, divulgo els somnis, destrueixo ciutats d’homes amb el meu diluvi. No reuneixo dos de cada espècie per a la meva arca. Més aviat els transformo a tots per tal que el sexe es purifiqui de tota puresa.

Jo, versicle de la poma, els llibres m’han escrit encara que vosaltres no m’hàgiu llegit. El plaer desenfrenat, l’esposa rebel, la realització de la luxúria que condueix a la ruïna total. En la bogeria s’entreobre el meu vestit. Els que m’escolten mereixen la mort i els que no m’escolten moriran de despit.

No sóc remisa ni l’euga dòcil,

Sóc l’estremiment de la primera temptació.

No sóc remisa ni l’euga dòcil,

Sóc l’esvaniment del darrer patiment.

Jo, Lilit, l’àngel desvergonyit. La primera euga d’Adam i la corruptora de Satan. L’imaginari del sexe reprimit i el seu crit més alt. Tímida, doncs sóc la nimfa del volcà; gelosa, doncs la dolça obsessió del vici. El primer paradís no em va poder suportar. I me n’expulsaren per tal que sembrés la discòrdia sobre la terra, perquè dirigeixi en els llits els assumptes dels que a mi se sotmeten.

Sóc Lilit, el destí dels coneixedors i la deessa de dues nits. La unió del son i la vigília. Jo, la poeta fetus, perdent-me vaig guanyar la meva vida. Retorno del meu exili per ser l’esposa dels set dies i les cendres de demà.

Jo, la lleona seductora retorno per cobrir de vergonya les submises i regnar sobre la terra. Retorno per sanar la costella d’Adam i alliberar a cada home de la seva Eva.

Jo sóc Lilit

I torno del meu exili

Per heretar la mort de la mare que vaig parir.

 

Joumana Haddad

Traducció lliure a partir de la traducció al castellà de Alberto Valdivia i Renato Sandoval.

Segons moltes llegendes, Lilit és la primera dona, abans d’Eva, formada de la pols de la terra com Adam. Era independent, forta, lliure i no va voler obeir cegament a l’home. Per fi, es va rebel·lar, escapà del paradís i es negà a tornar-hi. Aleshores Déu la va transformar en dimoni i després creà la segona dona, Eva, de la costella d’Adam per garantir la seva obediència.

Fonts:

El refugi de la poesia per Bernat Puigtobella a la revista Núvol

Poesía libanesa: Joumana Haddad por Dante Ildefonso

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s