sóc l’aneguet lleig …

9057896622_6f21d8afff_z
“Women” de Patrizia Kramer a Flickr, amb llicència creative commons: https://flic.kr/p/eNq66q

Llegint “Apropiació indeguda: una novel·la sobre l’amor” de Lena Andersson -que m’ha recomanat molt ferventment una amiga i que més aviat és una novel·la sobre la dificultat o la impossibilitat de l’amor- m’he topat amb la poeta sueca Sonja Akesson (1926-1977) que els anys seixanta i setanta va reflectir en els seus poemes la situació de les dones limitades per una vida domèstica i unes relacions de supeditació als homes. Va aconseguir una gran popularitat entre altres coses perquè va destapar el costat fosc del seu país. Problemes de salut la van portar a un psiquiàtric i finalment va patir un càncer de fetge.

Autobiografia
(Resposta a Ferlinghetti)
1963

Porto una vida tranquil·la
cada dia al 83 A del carrer de la reina 
moco els meus  nens i enllustro terres
i olles de coure
i cuino patates i salsitxes.

[…]

He vist nens silenciosos
en multituds famolenques
des de les profunditats d’un seient de cinema.
Els he vist.
Sóc una mare.
Vaig ser allà.
Però no vaig patir el suficient.

Sóc una sueca.
Tinc una targeta sanitària.
Ploro a la meva habitació.
He de morir de càncer.
Estic formada per les circumstàncies.
Porto una guerra amb mi mateixa
per ser una dona rebutjada.
I tinc certs plans!
Tinc una filla
que hauria de tenir un futur.
Potser em compraré una parcel·la en el cementiri.
Sóc tan sols temporalment
un utensili domèstic.

[…]

Porto una vida tranquil·la
al 83 del carrer de la reina
a través del jardí cada dia
mirant les parets.

[…]

Sóc la dona.
Jo era ella.
Però no vaig patir el suficient.

Vaig entrar i vaig tancar la porta
em vaig asseure en la meva cadira comfortable.
Visito les botigues formals
on compro els meus estèrils
apuntalaments de propietat.
He escrit poemes amb pensades
pauses i puntuacions.
Converteixo els meus pans en pedres.
Em sento com si tingués una mà lligada a l’esquena.
Em sento com si tingués una pell muda
ajustada sobre la meva cara
i fantasiejo sobre un petit ganivet
entre les meves dents.

He sentit
com vomitava la meva gola
i com la meva llengua també lliscava cap enfora
un inservible drap de pell.
On trobo un instrument
per a tot el meu aire tancat?
Sóc una sabata bruta
en un carrer massa atapeït.
Sóc un gos sense amo
ple d’amor persistent
entre indiferents sabates brutes.

[…]

Porto una vida tranquil·la
llegint homenatges a l’existència
per algú que no ha sofert el suficient.
Mastego les meves pròpies bromes.
Lluito amb la meva pell dura.
Jo era l’aneguet lleig
que mai es va transformar en cigne.
Tenia un parell d’ales aleshores?

Traducció lliure de fragments d’Autobiografia a partir de la traducció castellana de Robert Rivas http://inutilesmisterios.blogspot.com.es/

 

Més informació:

Poetas siglo XXI: antologia mundial

La gélida vida en la revista Otro Lunes

Vivo en Suecia a la revista El Cultural

Anuncis

Un pensament a “sóc l’aneguet lleig …”

  1. N’encanta, els fets són quotidians, el llenguatge planer i té un cert to ironic.
    Gràcies per compartir

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s