el seny més sublim

“Isadora Duncan” imatge d’Antonio Marín Segovia a Flickr amb llicència creative commons https://flic.kr/p/tFUnjd

 

Molta bogeria és el seny més sublim

per a l’ull perspicaç.

Molt seny, la bogeria més extrema.

En això, com en tot,

preval la majoria.

Si assenteixes, et consideren assenyat.

Si objectes, de seguida et declaren perillós

i et lliguen amb una cadena.

Emily Dickinson

 

Poema trobat a l’inici de la novel·la “L’estranya desaparició d’Esme Lenox”, de l’escriptora irlandesa Maggie O’Farrell, que m’ha impactat profundament. Sobre una noia vital i lliure que no encaixa en la família ni la societat on li ha tocat viure.

Anuncis

Un pensament a “el seny més sublim”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s