camí de ronda

Aquests dies de descans, he passejat les meves soledats per camins de ronda de l’Empordanet. M’he deixat bressolar pel blau, el sol, el vent, la família… I he descobert aquest poema de Palau i Fabre dedicat a un racó d’un camí de ronda més cap al nord:

Aquest blau –aquest mar–
com un ull tot mirada…

L’hipnòtic blau del mar
dreçant-se nu
per al combat amb Déu
de tu a tu.

El mar té llances amagades
exèrcits preparats
fúria de vents a les entranyes
El mar té soledats
El mar és, sol, en soledats
abruptes com muntanyes
Màgic estol de soledats.

Orgull del mar orgull del sol orgull del vent
orgull de l´orgue prepotent
que sona sol distintament
Orgull de l´home amb el seu dol.

Grifeu, maig del 1967

Josep Palau i Fabre. Quaderns de l’Alquimista. Barcelona: Editorial Pòrtic. Col.lecció Cristalls 7, 1967.

Font: Senderisme en tren

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s