Res no et serà pres: vindrà tan sols
l’instant d’obrir
dòcilment la mà
i alliberar
la memòria de l’aigua
perquè es retrobi aigua
d’alta mar.
Maria Mercè Marçal a “Raó del cos”. Empúries, 2000
Font: bloc CALdesplugles
Encara dins d’un somni boirós, he recuperat aquest poema de la Maria Mercè Marçal que s’acosta a la mort d’una altra manera, fusió amb la natura, retorn a l’origen…. I ho fa tant fàcil.
retornar a l’aigua, a l’aire, a la terra…. a l’univers.
una abraçada, Rosa
Aquest poema m’ha portar a una estrofa de Montserrat Abelló:
Tot moment és
si te’l fas teu
i el vius sense
recança….
Una estreta abraçada