Els ametllers ja ens porten l’alegria de la primavera -com diu en Maragall- però el neguit i la tristesa per la salut de la mare ens han ennuvolat aquest febrer i s’allarguen, s’allarguen …..
“Vellesa” de Joana Raspall
Sóc la branca més vella
que resta en aquest arbre
que ara llueix l’esplèndid
brancatge vigorós.
Passant, les primaveres
hi han fet riques brotades,
i l’han cobert de flaire
l’amor de tantes flors.Per la mateixa rel
em sento sostinguda;
en la mateixa saba
hi trobo nodriment.
Quan la destral m’abati,
caduca, improductiva,
jo, lluny de la brancada,
sentiré enyorament...
rosa d'ibur: versos i vida 
Rosa, el cicle de Vida / Mort / Vida…
encara em costa pair la mort de la mare. i el teu procés és llarg, llarg…
et porto al cor
És bonic q enmig d la tristesa i a la porta d l’hospital, sàpigues trobar la bellesa d’un arbre en flor.