però en tens tota l’alegria …

dsc_1578

Els ametllers ja ens porten l’alegria de la primavera -com diu en Maragall- però el neguit i la tristesa per la salut de la mare ens han ennuvolat aquest febrer i s’allarguen, s’allarguen …..

“Vellesa” de Joana Raspall

Sóc la branca més vella
que resta en aquest arbre
que ara llueix l’esplèndid
brancatge vigorós.
Passant, les primaveres
hi han fet riques brotades,
i l’han cobert de flaire
l’amor de tantes flors.

Per la mateixa rel
em sento sostinguda;
en la mateixa saba
hi trobo nodriment.
Quan la destral m’abati,
caduca, improductiva,
jo, lluny de la brancada,
sentiré enyorament...         

          

Anuncis

2 thoughts on “però en tens tota l’alegria …”

  1. Rosa, el cicle de Vida / Mort / Vida…
    encara em costa pair la mort de la mare. i el teu procés és llarg, llarg…
    et porto al cor

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s